JAUME PLENSA: nou ambaixador de Marca Espanya

L’artista Jaume Plensa ha estat nomenat ambaixador honorari de la Marca España pel rei Felipe VI. Aquest reconeixement situa la pràctica artística en un lloc estratègic dins de la projecció cultural internacional.

Plensa és un dels escultors amb més presència global. La seva obra forma part de l’espai públic en ciutats com Chicago, Londres, Montreal o Barcelona, consolidant un llenguatge visual identificable i transversal.

CROWN FOUNTAIN, 2004 featured in Millennium Park, Chicago, USA by Jaume Plensa
El rei, juntament amb el ministre d’Indústria, Jordi Hereu, aplaudeix Jaume Plensa, acreditat com a ambaixador honorari de la Marca Espanya.

El seu treball s’articula al voltant de tres eixos clau: cos, llenguatge i espai. Les figures humanes —sovint rostres o cossos fragmentats— transmeten quietud, introspecció i una forta presència escultòrica. Les lletres, provinents de diferents alfabets, funcionen com a matèria escultòrica i construeixen estructures que combinen presència física i dimensió simbòlica.

Les escultures de Plensa generen experiències en l’espai públic. Introdueixen pausa, modifiquen la percepció de l’entorn i activen una relació directa amb l’espectador. La seva obra connecta amb públics diversos sense necessitat d’una mediació complexa, fet que explica la seva gran projecció internacional.

CROWN FOUNTAIN, 2004 featured in Millennium Park, Chicago, USA by Jaume Plensa
CROWN FOUNTAIN, 2004, Millennium Park, Chicago, EUA — de Jaume Plensa

Aquest nomenament reforça el paper de l’art contemporani dins la imatge global d’un país. L’obra de Plensa aporta una mirada basada en la sensibilitat, l’experiència i un llenguatge universal. La seva pràctica opera des d’allò humà, essencial i compartit.

En un context global en què la cultura actua com a eina de posicionament, la figura de Plensa consolida una idea clara: l’art contemporani també construeix relat, identitat i presència internacional.

BEHIND THE WALLS, Frieze Sculpture, Rockefeller Center, Nova York, EUA — de Jaume Plensa

SANDRA VASQUÉZ DE LA HORRA: “Soy Energía”

Una exposició que es travessa més que no pas es recorre

Entrar en l’obra de Sandra Vásquez de la Horra no implica entendre, sinó deixar-se afectar. Soy Energía, la seva retrospectiva al Haus der Kunst de Munic, es desplega com un camp d’intensitats on les imatges operen abans de poder ser anomenades.

Més de quaranta anys de treball s’articulen aquí sense una narrativa lineal. Les obres no ordenen una trajectòria, circulen. Dibuixos submergits en cera d’abella emergeixen com a restes, com superfícies on el temps sembla haver-se aturat. La matèria densifica la imatge i en ralentitza la mirada, generant una relació més pròxima, gairebé corporal.

El recorregut evita jerarquies. Les peces s’agrupen com constel·lacions: cossos fragmentats, figures híbrides, signes que travessen allò humà, animal i vegetal. El cos apareix com un territori travessat per la memòria i la tensió, on allò íntim i allò polític s’inscriuen sense fer-se explícits.

“Soy Energía”, Sandra Vásquez de la Horra, Haus der Kunst Ausstellungsnasicht, 2025. Foto: Judith Buss

Des dels seus primers treballs a Xile fins a la seva producció més recent, persisteix una mateixa operació: donar forma a allò que no es pot fixar. Les imatges no il·lustren, contenen. Funcionen com sedimentacions on la història, la violència i l’exili romanen com capes latents.

La proposta curatorial acompanya aquesta lògica. L’exposició no s’organitza de manera lineal, construeix una atmosfera. Hi ha zones de concentració i d’altres d’obertura, ritmes que impliquen l’espectador i el desplacen d’una posició distant. Mirar aquí exigeix temps, proximitat, ajust.

En aquest moviment, l’obra se situa en un llindar constant. Entre allò visible i allò que tot just es deixa entreveure. Entre la imatge i el seu rastre.

Soy Energía no ofereix respostes. Manté oberta una experiència on alguna cosa persisteix més enllà del visible.

“Soy Energía”, Sandra Vásquez de la Horra, Haus der Kunst Ausstellungsnasicht, 2025. Foto: Judith Buss
“Soy Energía”, Sandra Vásquez de la Horra, Haus der Kunst Ausstellungsnasicht, 2025. Foto: Judith Buss

JOAN PONÇ: imaginar altres mons

En el panorama de l’art català del segle XX, la figura de Joan Ponç (1927–1984) ocupa un lloc singular. La seva obra sembla emergir d’un territori propi, poblat de criatures ambigües, personatges deformats i escenes que oscil·len entre allò oníric i allò inquietant. Més que representar el món visible, Ponç va construir un univers interior on la imaginació es converteix en una forma de pensament.

Format a la Barcelona de la postguerra, en un context cultural marcat per l’aïllament i la censura, Ponç va trobar en la imaginació un espai de llibertat. Els seus dibuixos i pintures despleguen un imaginari intens, ple de símbols, figures híbrides i presències que semblen emergir de zones fosques de la ment. En la seva obra conviuen el grotesc, el màgic i allò metafísic.

A finals dels anys quaranta va ser un dels impulsors del grup Dau al Set, col·lectiu fonamental per a la renovació artística a Catalunya. Juntament amb artistes i pensadors com Antoni Tàpies, Modest Cuixart i el poeta Joan Brossa, el grup va obrir un espai d’experimentació que dialogava amb el surrealisme, el dadaisme i les avantguardes europees. En aquest context, l’obra de Ponç va destacar pel seu caràcter visionari: un llenguatge figuratiu que sembla respondre més a una lògica interior que no pas a l’observació del món.

Els seus personatges —amb ulls desmesurats, cossos fragmentats o gestos inquietants— habiten escenaris ambigus on allò humà i allò fantàstic es confonen. No es tracta d’escenes narratives en el sentit tradicional. Són visions. Aparicions que condensen estats mentals, intuïcions o tensions existencials.

L’any 1953 Ponç es va traslladar al Brasil, on va residir durant gairebé una dècada. Aquest període va ser decisiu per al desenvolupament de la seva obra. En ciutats com São Paulo o Rio de Janeiro va entrar en contacte amb nous circuits artístics i la seva pintura va adquirir una major complexitat formal i cromàtica. Malgrat això, el nucli del seu imaginari es va mantenir intacte: aquell univers poblat de presències estranyes que semblen moure’s entre allò visible i allò invisible.

Al llarg de la seva trajectòria, Joan Ponç va mantenir una posició difícil d’encasellar dins de les tendències dominants del seu temps. Mentre molts artistes de la seva generació s’inclinaven cap a l’abstracció, ell va persistir en una figuració radical, carregada de símbols i ressonàncies interiors.

Avui, la seva obra continua fascinant per la seva capacitat d’obrir un espai d’estranyesa. Un territori on la pintura esdevé visió i on cada figura sembla emergir des del límit entre la imaginació, el somni i allò desconegut.

MIRALDA. Monuments in Love / Cartas de Amor: el llibre que celebra els 40 anys del Honeymoon Project.

Una publicació que revisita un dels projectes més emblemàtics d’Antoni Miralda i reactiva el seu univers simbòlic a través de cartes, assaigs i materials d’arxiu.

Amb motiu del 40è aniversari de Honeymoon Project, l’artista Antoni Miralda presenta el llibre Monuments in Love / Cartas de Amor, una publicació que revisita un dels projectes més singulars de la seva trajectòria artística.

Publicat per Terranova en col·laboració amb Galeria Senda i FoodCultura, el volum recupera l’univers del Honeymoon Project, iniciat als anys vuitanta. Aquest projecte imaginava una unió simbòlica entre dos monuments icònics: l’Estàtua de la Llibertat a Nova York i el Monument a Colom a Barcelona. A partir d’aquest matrimoni fictici, Miralda va desenvolupar una reflexió lúdica i crítica sobre els rituals socials, l’intercanvi cultural i el paper dels monuments en la construcció dels imaginaris col·lectius.

El llibre reuneix una selecció de cartes d’amor enviades des de diferents parts del món, juntament amb assaigs contemporanis i materials que amplien la història del projecte. Aquestes contribucions permeten revisitar el Honeymoon Project des de noves mirades, mantenint viu el seu caràcter participatiu i la seva capacitat de connectar imaginaris culturals diversos.

Més que un simple registre, Monuments in Love / Cartas de Amor funciona com una extensió del mateix projecte: un espai editorial on arxiu, ficció i memòria s’entrellacen. Quaranta anys després del seu inici, el treball de Miralda continua proposant una mirada irònica i poètica sobre la manera com les societats imaginen, celebren i construeixen relats compartits.

En el marc d’aquest aniversari, el llibre es va presentar públicament el passat 13 de febrer a Sala Apolo dins del programa Art Meets Apolo, en una trobada que va reunir art contemporani, performance i música.

Amb una edició limitada, Monuments in Love / Cartas de Amor convida a redescobrir l’univers creatiu de Miralda i a endinsar-se en un dels projectes més imaginatius de l’art contemporani.

El llibre està disponible per a la seva compra a la nostra shop.