L’exposició “En la Cabeza del Artista” està pensada com una mostra de diferents aproximacions a la representació del cap per part d’una selecció d’artistes, entre els quals es troben Robert Mapplethorpe, Jaume Plensa, Yago Hortal, Erik Parker, Stephan Balkenhol, Joan Ponç, Gonzalo Guzmán, Jordi Bernadó, Roger Ballen i Sergio Roger.

Robert Mapplethorpe

A “En la Cabeza del Artista” trobem dues obres de Robert Mapplethorpe, cèlebre fotògraf nord-americà conegut per documentar l’ambient de la subcultura de Nova York als anys 60 i 70. A “Statue Series” (1983), Mapplethorpe captura l’essència i la forma d’estàtues amb una elegància intemporal, mentre que a “Louise Nevelson” (1986) reflecteix la força i la personalitat distintiva de l’escultora.

Jaume Plensa

En aquesta mostra col·lectiva trobem dues obres poc usuals del reconegut escultor Jaume Plensa. D’una banda, la seva obra gràfica “Étude en Jaune VI” (2020) és un estudi sobre l’anatomia del cap. De l’altra, “CAP III” (1988) és una mostra de l’inici de la seva trajectòria. Als anys vuitanta, la seva escultura era antropomorfa, amb volumetries que ens transportaven a paisatges humans d’ecos totèmics i primitius.

Yago Hortal

L’obra de Yago Hortal parteix d’un fort compromís amb la pintura i amb el mateix acte de pintar. A “SP 119” (2016) s’observa l’ús característic de colors intensos i moviments dinàmics d’Hortal. Malgrat la marcada abstracció de la peça, les taques de color creen una forma que recorda una cara. D’altra banda, a “Z78” (2023) Hortal continua la seva exploració de l’abstracció amb pinzellades dinàmiques i fluides, però que difereixen de la paleta vibrant habitual del pintor.

Erik Parker

Erik Parker, conegut pel seu estil que fusiona influències del Pop Art i la subcultura psicodèlica nord-americana. A “S/T (Split)” (2004), Parker utilitza la tècnica mixta per crear una composició psicodèlica en la qual l’espectador pot intuir la forma d’un cap.

Stephan Balkenhol

Stephan Balkenhol, un escultor conegut per reintroduir l’escultura figurativa en l’escena contemporània, utilitza fustes toves tallades per crear obres amb textures visibles i contrastos marcats. A “Head of a man” (2005), Balkenhol presenta un retrat senzill però expressiu, demostrant la seva habilitat per treballar la fusta. Les seves escultures evoquen tècniques medievals i art popular, destacant pel seu estil distintiu i tècnica meticulosa.

Joan Ponç

Joan Ponç, un pintor barceloní influent en l’avantguarda artística dels anys 40 i 50, és conegut pel seu simbolisme personal i el seu món habitat per éssers imaginaris. A “Suite En la Cabeza del Artista” (1958-59), Ponç utilitza tinta sobre paper per crear dibuixos que exploren el màgic i el misteriós de la realitat.

Gonzalo Guzmán

Gonzalo Guzmán, jove escultor contemporani, és conegut per les seves escultures d’acer inoxidable que remeten al seu món oníric. “Estela_31” (2024) és una mostra més de l’ús que fa Guzmán de l’acer per crear escultures que juguen amb la forma i l’espai, generant una forta impressió visual.

Jordi Bernadó

A l’exposició trobem “Barcelona (BCN 878.1)c2bn” (2023) de Jordi Bernadó, fotògraf conegut per les seves imatges que qüestionen la realitat i la representació. Aquesta fotografia captura “Flora”, l’escultura de gran format de Jaume Plensa que va ser instal·lada al Passeig de Gràcia l’estiu del 2023 amb motiu de la seva exposició a La Pedrera.

Roger Ballen

Roger Ballen és conegut pels seus estudis psicològics pertorbadors i al·legats socials. A “Perpetrator” (2003) i “Head Inside Shirt” (2001), Ballen utilitza el blanc i negre per capturar escenes inquietants que exploren el subconscient humà.

Sergio Roger

Sergio Roger s’inspira en la bellesa de les civilitzacions antigues, especialment la grecoromana. Reinterpreta i subverteix elements icònics de l’art clàssic utilitzant fibres tèxtils naturals en lloc de marbre. Cada una de les seves obres és única, creada amb teixits antics com lli i seda, curosament seleccionats en antiquaris. Amb una mestria tècnica en escultures tèxtils, Roger explora tècniques ancestrals amb una visió contemporània, qüestionant la nostra percepció del passat i la permanència de l’art tradicional.

Fa 32 anys, la galeria SENDA va obrir les seves portes i va dedicar l’estiu a una exposició que va ser clau en la història de la galeria titulada “Landscape Untitled”. En ella, va convidar a Albert Oehlen, Christopher Wool i Peter Halley, un artista amb qui mantenim la relació i que exposarem després de l’estiu. Cadascun d’ells disposava d’una habitació i va concebre el seu espai com un petit show.

Aquesta exposició portava un fantàstic text de Luís Francisco Pérez en què ens deia:

“La pràctica de la pintura, fins i tot aquella que s’abandona a una voràgine de contemporaneïtat desproveïda de memòria, obeeix a una voluntat de reconstrucció, a un desig projectat cap a la conquesta d’un territori existent.”

Afrontant l’arribada de l’estiu, rememorem l’esperit olímpic del 92 amb la Copa Amèrica, que aquest any té lloc a Barcelona i ens retorna l’alegria per un projecte esportiu que posa el focus a la nostra ciutat. Així, a SENDA reprenem la idea del paisatge, que és tan pròpia en la història de l’art català, i presentem “Landscape Untitled 2”. En aquesta mostra col·lectiva a la Mezzanina de la galeria dialoguen obra de Joan Fontcuberta, Robert Wilson, Gao Xingjian, Peter Halley, Glenda León, Anna Malagrida i Gonzalo Guzmán.

Les peces d’aquesta mostra

Glenda León

La sèrie de marbres “Contorns del món” de Glenda León reprèn les formes emprades en obres anteriors, com el llenç de “Els Horitzons del Món” (2018) o les serigrafies “Contorns del món”. En aquestes noves escultures, l’artista retalla el marbre seguint diverses formes. Des d’elements naturals com la branca d’un arbre, fins al vol d’una abella, el riu Ganges o el terratrèmol de Valdivia a Xile, les escultures exploren la interacció entre la natura i la interpretació humana dels seus fenòmens. Cada peça, acuradament treballada, mostra la destresa de León per transformar la rigidesa del marbre en representacions orgàniques i fluides, atorgant una nova vida a aquest material.

Joan Fontcuberta

Amb “Paisatge de la Seguretat: Banc d’Espanya/Caixa de Seguretat” (2001), Joan Fontcuberta s’endinsa en una reflexió sobre la percepció, la realitat, la seguretat i la política. Aquesta obra forma part de la seva sèrie “Paisatges de la seguretat” i es relaciona íntimament amb la seva idea que tota natura s’ha convertit en artifici a causa de la influència de la cultura i els contextos econòmics i polítics.

Robert Wilson

Per la seva banda, les obres de Robert Wilson són una sèrie sobre paper que revelen el seu procés creatiu en la concepció de l’òpera “Der Messias”, tal com vam poder veure a l’exposició que li vam dedicar al març.

Aquesta seqüència de quatre obres mostra una muntanya com a protagonista, destacant l’ús distintiu de la llum en cada peça. Wilson utilitza la llum no només com a element visual, sinó com a mitjà narratiu que transforma la percepció del paisatge en cada obra. A través de variacions subtils i dramàtiques en la il·luminació, cada obra captura un moment únic, suggerint l’evolució temporal i atmosfèrica de la muntanya, i que es relaciona directament amb la seva escenografia de “Der Messiah”.

Gao Xingjian

Gao Xingjian, conegut tant pel seu treball literari com pel seu art visual, presenta a “Cité fantastique” (2011) una interpretació del paisatge que juga amb l’abstracció i la suggestió. La pintura, amb els seus tons monocromàtics i traços fluids, evoca una sensació de misteri i contemplació.

Peter Halley

Trobem també una singular obra sobre paper de Peter Halley. “Cell 8” utilitza el grafit i crea una textura i un to que difereixen significativament del seu ús habitual del color, però manté el seu interès pels sistemes i les connexions. Aquest dibuix mostra un estudi d’espai i confinament, temes recurrents en el treball de Halley, on sovint explora l’arquitectura de l’entorn urbà, entenent-lo com a paisatge, i la interacció entre l’espai personal i social.

Anna Malagrida

La fotografia “Refugi 8” (2006) d’Anna Malagrida forma part d’una sèrie de fotografies de refugis al desert jordà. Aquestes construccions bàsiques i precàries són l’expressió més simple de la forma representada per la noció de refugi, sostre o protecció. La visió fotogràfica transforma aquestes construccions anònimes en escultures del desert. Aquesta sèrie de fotografies de refugis al desert jordà, que captura l’essència més simple de la protecció i el refugi, dialoga amb les diverses interpretacions del paisatge presentades a l’exposició “Landscape Untitled 2”, transformant aquestes construccions anònimes en escultures del desert que ressonen amb la història i la naturalesa humana.

Gonzalo Guzmán

Finalment, les dues escultures de Gonzalo Guzmán ens indueixen a una reflexió sobre com l’art es relaciona amb el seu context. La capacitat de les escultures per reflectir el paisatge que l’acompanya posa en evidència com el context influeix en la percepció de l’obra d’art. Aquesta interacció dinàmica entre l’obra i el seu entorn convida els espectadors a considerar com el context modifica la nostra experiència i comprensió de l’art i el món.

Així, “Landscape Untitled 2” és un recorregut per diferents interpretacions del paisatge, des del tangible i físic fins a l’imaginari i sensorial.