Una exposició col·lectiva que reuneix una selecció d’obres realitzada per Jordi Bernadó al voltant de l’arquitectura, la ciutat i les seves transformacions. A través de diferents aproximacions fotogràfiques, la mostra reflexiona sobre les maneres en què percebem, representem i habitem l’entorn urbà. La presència d’un fragment de Montjuïc connecta aquestes mirades amb la història material de Barcelona.

L’exposició parteix de la idea que tota fotografia constitueix una presa de posició davant del món. Més enllà de la seva dimensió documental, la imatge articula una manera de mirar, interpretar i construir realitat. En aquest context, l’arquitectura i la ciutat deixen d’entendre’s com a simples escenaris físics per esdevenir espais on es projecten transformacions socials, formes d’habitar i noves sensibilitats contemporànies.

Concebuda des de la mirada de Jordi Bernadó, la proposta reuneix una selecció d’obres que exploren diferents aproximacions al paisatge urbà i a l’espai construït, entenent la fotografia com una eina crítica capaç de revelar les múltiples capes —polítiques, simbòliques i afectives— que travessen l’experiència de la ciutat.

L’exposició es desenvolupa en diàleg amb debats contemporanis vinculats a l’arquitectura, l’urbanisme i la percepció, posant especial atenció en la manera com les imatges configuren la nostra relació amb l’entorn i condicionen la nostra manera de mirar. A través de diversos llenguatges visuals, les obres desplacen l’arquitectura de la seva dimensió estrictament funcional cap a una lectura més sensible i reflexiva, on l’espai apareix com un territori en transformació permanent.

Enmig d’aquest recorregut emergeix la presència d’una pedra extreta de Montjuïc, incorporada dins l’espai expositiu com un cos aliè i, alhora, profundament vinculat a la història material de Barcelona. La seva aparició introdueix una interrupció dins del conjunt visual, desplaçant l’atenció de la representació de la ciutat cap a un dels seus elements més primaris i constitutius. Més que funcionar com un objecte escultòric, la pedra activa una reflexió sobre la matèria, l’origen i les formes en què el paisatge, l’arquitectura i la memòria urbana romanen inscrits en allò que sosté físicament la ciutat.

Artistes:

Gabriele Basilico

Jordi Bernadó

Jordi Guillumet & Mònica Roselló

Roger Grasas

Ola Kolehmainen

Manolo Laguillo

Martí Llorens

Josep Maria Llobet

Anna Malagrida & Mathieu Pernot

Eduardo Nave

Aitor Ortiz

Carles Puig

Humberto Rivas

Txema Salvans

Jon Tugores

Laura Van Severen

Massimo Vitali

Cicle de converses 

09.07.2026 · 19 h

I. I els nostres llocs, la meva vida, breus com fotografies

Amb Ricardo Devesa i fotògrafs participants de l’exposició

Primera de dues converses organitzades en el marc de l’exposició Ver es inventar. En aquesta sessió, Ricardo Devesa conversarà amb els fotògrafs participants sobre els llocs que habiten la memòria, les històries que contenen les imatges i la capacitat de la fotografia per registrar els espais i els seus temps que, tal com va escriure John Berger, són «breus com fotografies».

Ricardo Devesa és doctor arquitecte i autor de Domesticidad a la intemperie (Actar, 2022). És professor i investigador a l’Escola d’Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull. Cofundador d’urbanNext.net i editor en cap d’Actar Publishers durant tretze anys. La seva recerca se centra en la teoria arquitectònica, l’edició i la difusió, les lògiques relacionals i les interseccions entre arquitectura, natura i art.