Yago Hortal presenta la seva primera retrospectiva al Museu Can Framis: "Allò era abans, això és ara"

Gallery, 2 febrer, 2021

Comparteix:

El títol Allò era abans, això és ara, extret d’una obra d’Ed Ruscha, dona nom a la primera retrospectiva de la pintura de Yago Hortal (Barcelona, 1983), un dels artistes catalans més destacats de la seva generació. Comissariada per Enrique Juncosa, la mostra, que inclou 36 obres realitzades entre el 2007 i el 2020, ressegueix de forma cronològica els catorze anys de la trajectòria de l’artista i inclou també obres recents inèdites.

Tal com afirma el comissari, “des dels inicis de la seva trajectòria, Hortal ha desenvolupat una revisió formalista de la pintura abstracta, que con- sidera com una entitat autònoma el sentit de la qual rau en ella mateixa i no pas en raonaments produïts al seu voltant.”

L’obra d’Hortal ens parla del propi procés de treball i de la seva tècnica: grans escrombrades, esquitxades i gruixudes acumulacions de matèria, i s’allunya d’una voluntat simbolista, metafòrica o lírica. En aquest sentit, l’obra acabada no és sinó el resultat d’un diàleg de l’artista amb el llenguatge pictòric i les seves possibilitats. Hortal afirma que “escoltar, veure, deixar parlar la pintura mentre va prenent forma és, per a mi, indispensable. Aquest diàleg n’orienta el resultat. Les opcions són il·limitades, tot i que les hem d’anar desvetllant”.

Yago Hortal, «SP124-SP123», 2016, acrílic sobre llenç, 260 x 360 cm

El plantejament cronològic de la mostra permet conèixer els diversos interessos que ha tingut l’artista al llarg de la seva carrera, que en pa- raules del seu comissari és fruit d’una “meditada evolució artística”. En aquesta exposició podem veure, per una banda, com ha anat definint els trets essencials que configuren la seva obra: l’exuberància del color i la presència de la gestualitat, que des d’una concepció metalingüística el porta a subratllar les característiques físiques de la pintura, però que també suggereix, des de la ironia, idees lúdiques i hedonistes.

Per altra banda, i tal com podem observar a les últimes sales, també podem apreciar en les obres més recents –algunes de les quals són inèdites– com el seu treball gira la mirada cap al volum sense oblidar la disciplina pictòrica i com incorpora una paleta de colors més reduïda.

Yago Hortal, «SP257», 2020, acrílic sobre llenç, 230 x 190 cm