Segons el filòsof francès Michel Foucault, les heterotopies són mons entre mons que reflecteixen, però pertorben el que es troben a l’exterior. Són espais que d’alguna forma, són transgressius, o “d’altres”: intensos, contradictoris o transformadors. Focault prové exemples: vaixells, cementiris, presons, jardins de l’antiguitat, fires, banys turcs, i molts més.

Dins l’espai d’exhibició de quaranta metres de llarg, a l’Acadèmia d’Art, Peter Halley ha creat una seqüència d’habitacions temàticament variades que progressen en un santuari voltat. Aquest laberint que s’assembla a un vídeojoc, es desenvolupa d’una habitació a una altra, combinant elements de l’arquitectura clàssica com les columnes amb solcs, els cenotafis, i un timpà trencat, amb impressions digitals de les mateixes dimensions d’una paret, matisos de LED que canvien de color, i una escultura a gran escala tallada amb làser.

Per enriquir més el llenguatge d’aquesta narrativa, Halley va convidar artistes americans com Lauren Clay, R.M. Fisher, i Andrew Kuo per a contribuir a la instal·lació. Treballant amb murals de paret a paret impresos digitalment, Lauren Clay i Andrew Kuo van crear habitacions separades realitzant les seves pròpies visions individuals. R.M. Fisher produí l’escultura totèmica il·luminada al santuari que culmina la instal·lació. A més, l’escriptora amb seu a París, Elena Sorokina, ha aportat els textos originals dels murs.