Les noves pintures que presenta Peter Halley a Barcelona suposen un pas important en la seva trajectòria. Les clàssiques “cel·les” i “presons” amb circuit o sense, s’expandeixen ara modelant la forma del llenç i abandonant el rectangle.
Fidel al seu imaginari – creat a partir dels anys 80 – Halley presenta la  seva sisena exposició a Galeria Senda, la més compromesa.

Peter Halley es va donar a conèixer a mitjan anys vuitanta a Nova York com a impulsor del Neo-conceptualisme, corrent que apareix com a reacció al neoimpressionisme i que suposa un ressorgiment de l’abstracció geomètrica. El seu estil reflecteix la idea del llenguatge com a sistema estable i autoreferencial, i critica les reivindicacions transcendentals del minimalisme. A més, la seva obra presenta una influència per la teoria social de l’estructuralisme, la qual planteja l’anàlisi dels sistemes socioculturals i dels llenguatges, a partir de configuracions i estructures simbòliques profundes, que condicionen i determinen tota l’activitat humana.

“En la nostra cultura, la geometria se sol considerar un signe del racional. Jo, per algun motiu, considero que és a l’inrevés, que la geometria posseeix una significació primària, més psicològica que intel·lectual“, afirma en el seu assaig “La geometria i allò social” de 1991.

Així doncs, les cel·les i els conductes que Peter Halley articula i combina en els seus llenços, no són una simple composició geomètrica abstracta, sinó més aviat una imatge simbòlica dels esquemes socials que ens envolten. D’aquesta manera, el punt d’inflexió en el format que Halley presenta en l’exposició New Paintings a galeria Senda, reflecteix també un gir en la seva anàlisi dels models d’organització i comunicació de les societats contemporànies.

Examinant aquestes noves obres, s’aprecia que aquestes cel·les ja no s’adeqüen a l’estructura regular del llenç, sinó que – com a metàfora de la societat actual – estableixen una relació diferent amb aquest. Optant per formes lliures i obertes, les cel·les imposen dissenys propis, desafiant l’estructura rectangular i immòbil del llenç tradicional. Les composicions irregulars que resulten d’aquestes recerques formals de Peter Halley, encara que rigorosament equilibrades i harmòniques, semblen descriure els canvis profunds en la societat en l’era digital, així com en el sistema de treball cognitiu. D’aquesta manera, a través d’una metamorfosi interna en el llenguatge visual icònic de Peter Halley, el seu discurs pictòric es fa ressò del flux d’informació generat per les noves tecnologies, així com dels nous règims de comunicació, habitualment dominats per la generació més jove.

Escritos sobre arte (Barcelona: Senda Ensayo, 2020), el volum que es presentarà en el context de l’exposició New Paintings de Peter Halley, és la primera traducció al castellà dels assajos més innovadors i personals escrits per Halley des de 1981 al 2001. Alhora que ofereixen una visió critica dels canvis que afecten l’àmbit de l’art i la cultura en el període de l’anomenada “postmodernidad”, aquests textos ofereixen un acostament diferent a les experiències de Peter Halley i al seu exquisit treball intel·lectual.