Jaume Plensa presenta La llarga nit a Galeria SENDA, una exposició amb la qual elogia el temps misteriós de la nit, capaç d’infondre quietud i inspiració a l’ànima de tot poeta. Les obres incloses en l’exposició – des de grans escultures suspeses per fils subtils a delicats treballs en paper – es presenten com un cor polifònic de figures en aparença dorments i silents, de les quals destaca la dimensió lírica i contemplativa típica del treball de l’artista barceloní. Amb aquesta exposició, que reflexiona sobre l’experiència del temps suspès i dilatat imposada pels canvis sociopolítics globals actuals, l’obra de Plensa suggereix que, en haver de parar la maquinària del fer, la humanitat està posant una altra vegada en funció la més profunda maquinària del pensar, la que generarà noves maneres de viure en el món.

‘No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetllar en la llarga nit del teu poble.’

– Vicent Andrés Estellés, Propietats de la pena

Imatge literària recurrent en Blake, Shakespeare o Goethe, entre altres grans autors del passat que acompanyen a Plensa en el seu procés creatiu, la quietud del crepuscle és un tema que emergeix constantment de l’obra de l’artista català al llarg dels seus quaranta anys de carrera. És en el silenci de la nit on les paraules i les formes per a descriure la veritat de les coses afloren en la ment de l’artista, per a finalment confluir en la seva obra. La foscor no és absència de llum, és poesia. La foscor allunya la realitat i evoca imatges de la memòria; expandeix l’espai i el temps. Acompanya a l’home a superar els límits del present físic i a explorar la dimensió atemporal de la imaginació poètica. La nit fosca és a més la porta del somni, aquella dimensió que els romàntics descrivien com el llenguatge de l’ànima i que després Freud va considerar una via privilegiada d’accés a l’inconscient i al desig més profund de l’individu. Així doncs, Plensa ens convida de nou a tancar els ulls per a escoltar millor al nostre ser més profund i abandonar-nos al temps del pensament.

La llarga nit inclou una sèrie d’escultures de gran grandària amb les quals Plensa aconsegueix crear una harmonia perfecta entre llum i ombra, silenci i paraula, temps i espai, idea i forma. En particular, tant la dimensió sonora com la llum són la matèria primera invisible de la recerca escultòrica de Plensa, i a partir d’ella emergeix la figura humana en les seves múltiples formes.

Peça central de l’exposició, Minna’s Words es presenta com una presència monumental que alhora infon calma i serenitat. Escultura en bronze de gairebé dos metres d’altura, aquest retrat d’una jove que amb un gest de la mà convida al silenci està suspès a pocs centímetres del sòl. Detinguda en un espai liminal entre la terra i el cel, en el punt de contacte entre el profà i el diví, aquesta peça destaca per la seva càrrega simbòlica i espiritual.

Invisible Ana és un cap en malla d’acer, suspesa per fils subtils, que sobrevola la sala delicadament. La peça forma part d’una sèrie de retrats femenins que Plensa ha concebut com a armadures metàl·liques que, en lloc de blindar el cos per a protegir-lo, mostren la seva fragilitat i suggereixen que la vulnerabilitat és l’autèntica fortalesa de l’humà.

Amb gairebé tres metres d’altura, Laura Àsia és una escultura en bronze amb la qual Plensa continua la seva exploració de la perspectiva a través de la distorsió de la figura, una tècnica plàstica a la qual recorre en moltes de les seves escultures concebudes per a espais públics i que convida al públic a acostar-se a la peça i a caminar al seu voltant per a revelar l’efecte òptic. Vista frontalment, el retrat de la jove Laura Àsia sembla realista, però una vegada ens acostem a ella, aquesta es revela com una figura que juga amb la percepció de l’espectador. Com en tots els retrats en bronze i marbre de Plensa la superfície de la cara sempre és increïblement suau, un homenatge a la puresa de la joventut.

L’exposició també inclou una sèrie de treballs en paper, creats per l’artista ex profeso per a aquesta mostra. Realitzats amb simples traços de carbonet negre sobre paper Japó, aquests delicats i singulars dibuixos de Plensa es fan ressò del seu incansable estudi dels rostres puerils.

Vols visitar l’exposició virtualment? Fes clic aquí

Descarrega el dossier de premsa aquí.

Descarrega la recopilació de les crítiques i articles de premsa de “La llarga nit” aquí.