Anselm Reyle (n. 1970, Tübingen) viu i treballa a Berlín. La seva pràctica explora l’abstracció a través del prisma de la cultura material i es desenvolupa entre la pintura, l’escultura i la instal·lació. El llenguatge visual de Reyle es construeix a partir de làmines reflectants, metacrilat (Perspex), neó, ceràmica i restes industrials, utilitzant sovint objets trouvés reconfigurats en noves estructures formals i conceptuals. Les seves sèries més conegudes, entre les quals hi ha les pintures de làmines i franges, reelaboren les estratègies de l’abstracció del segle XX mitjançant l’excés, la repetició i l’artifici. Amb el temps, Reyle ha ampliat el seu vocabulari per incloure ceràmiques de gran format i escultures de neó, estenent la seva investigació cap a la presència escultòrica i arquitectònica de la pintura. L’obra de Reyle desafia les expectatives perceptives i les referències culturals en reinterpretar els llenguatges visuals modernistes en el context de la producció en massa contemporània, l’exhibició i la circulació d’imatges. A través de la distorsió i la repetició de codis abstractes, examina com es construeix i es percep avui el valor estètic, convidant l’espectador a reconsiderar la tensió entre superfície i profunditat, originalitat i reproducció, així com els límits porosos entre l’alta i la baixa cultura. Ha realitzat exposicions en institucions com el XPM Museum, Changsha (2024); el MoCA Westport (2023); la Kunsthalle Vogelmann (2022); l’Aranya Art Center (2020); els Deichtorhallen Hamburg (2012); el Schinkel Pavillon, Berlín (2012); l’Arken Museum of Modern Art (2011); el Des Moines Art Center (2011); la Kunsthalle Tübingen (2009) i la Kunsthalle Zürich (2006). La seva obra forma part d’importants col·leccions, entre les quals el Centre Pompidou i la Fondation Louis Vuitton a París, la Col·lecció Pinault a Venècia, la Saatchi Gallery a Londres, el Samsung Museum of Modern Art a Seül, el Museo Jumex a Ciutat de Mèxic i la Sammlung Boros a Berlín, entre d’altres.