Comparteix:
Una exposició col·lectiva que reuneix una selecció d’obres realitzada per Jordi Bernadó al voltant de l’arquitectura, la ciutat i les seves transformacions. A través de diferents aproximacions fotogràfiques, la mostra reflexiona sobre les maneres en què percebem, representem i habitem l’entorn urbà. La presència d’un fragment de Montjuïc connecta aquestes mirades amb la història material de Barcelona.
L’exposició parteix de la idea que tota fotografia constitueix una presa de posició davant del món. Més enllà de la seva dimensió documental, la imatge articula una manera de mirar, interpretar i construir realitat. En aquest context, l’arquitectura i la ciutat deixen d’entendre’s com a simples escenaris físics per esdevenir espais on es projecten transformacions socials, formes d’habitar i noves sensibilitats contemporànies.
Concebuda des de la mirada de Jordi Bernadó, la proposta reuneix una selecció d’obres que exploren diferents aproximacions al paisatge urbà i a l’espai construït, entenent la fotografia com una eina crítica capaç de revelar les múltiples capes —polítiques, simbòliques i afectives— que travessen l’experiència de la ciutat.
L’exposició es desenvolupa en diàleg amb debats contemporanis vinculats a l’arquitectura, l’urbanisme i la percepció, posant especial atenció en la manera com les imatges configuren la nostra relació amb l’entorn i condicionen la nostra manera de mirar. A través de diversos llenguatges visuals, les obres desplacen l’arquitectura de la seva dimensió estrictament funcional cap a una lectura més sensible i reflexiva, on l’espai apareix com un territori en transformació permanent.
Enmig d’aquest recorregut emergeix la presència d’una pedra extreta de Montjuïc, incorporada dins l’espai expositiu com un cos aliè i, alhora, profundament vinculat a la història material de Barcelona. La seva aparició introdueix una interrupció dins del conjunt visual, desplaçant l’atenció de la representació de la ciutat cap a un dels seus elements més primaris i constitutius. Més que funcionar com un objecte escultòric, la pedra activa una reflexió sobre la matèria, l’origen i les formes en què el paisatge, l’arquitectura i la memòria urbana romanen inscrits en allò que sosté físicament la ciutat.
Artistes:
Gabriele Basilico
Jordi Bernadó
Roger Grasas
Jordi Guillumet & Mònica Roselló
Ola Kolehmainen
Manolo Laguillo
Martí Llorens8. Josep Maria Llobet
Anna Malagrida & Mathieu Pernot
Eduardo Nave
Aitor Ortiz
Carles Puig
Humberto Rivas
Txema Salvans
Laura Van Severen

























































































