- No products in the cart.
Comparteix:
L’any 1982, IFEMA va encarregar a Juana de Aizpuru, a partir de llavors, Juana de Arco, la posada en marxa de la primera edició d’ARCO, la fira internacional d’art contemporani de Madrid. La primera edició es va inaugurar el febrer del 1983 a un edifici de dues plantes al final del Paseo de la Castellana, La primera edició es va inaugurar el febrer del 1983 a un edifici de dues plantes al final del Paseo de la Castellana, passat la Plaza de Castilla, que més tard va ser enderrocar per aixecar una nova edificació. Vaig tenir la sort de participar ja en aquella primera edició, que era molt diferent de l’actual. D’entrada, participaven moltes menys galeries i el públic era també més reduït, per no parlar de les ventes que eren pràcticament nul·les.
Les dues primeres edicions com deia abans, van tenir lloc al edifici del Paseo de la Castellana i sense cap dubte van ser bastant ruïnós per a totes les galeries participants, que encara eren molt poques. La gent, a Espanya, no estava acostumada a les fires d’Art. Recordo un any, crec que va ser el segon, que Juana de Aizpuru va venir al nostre estand i em va demanar si teníem un punt vermell, wow, havia venut!! Li vaig dir que tenia poca fe, que com podia anar a una fira sense punts vermells, però ella que era molt llesta, em va dir: mira querida, los puntos rojos, en esta feria, con que los traiga una para todo el piso es suficiente. I desgraciadament, tenia raó.
El 1985 ARCO es trasllada al Palacio de Cristal de la Casa de Campo, més gran i amb millors instal·lacions i també començaven a participar importants galeries estrangeres. El públic comença a ser molt més nombrós, acudeixen actors, presentadors de televisió, alguns verdaderament interessats, altres simplement a deixar-se veure. Els caps de setmana es rebia la visita de col·leccionistes i amants de l’art de fora de la capital, així com autocars sencers d’estudiants de Belles Arts que venien de totes les ciutats espanyoles.
Recordo que a les primeres edicions solien fer-se avisos per megafonia aquells com: es prega al director de la galeria X que es personi immediatament al seu estand, cosa bastant molesta i que afortunadament més tard va desaparèixer. Un dia, una coneguda actriu estava donant una volta per la fira. Impossible no fixar-se amb ella. Portava una brusa dues talles més petites de la que li corresponia, un cinturó enorme, a aquell que se li podia dir falda, i unes sabates de tacons de vertigen. I de cop megafonia anunciant: Es prega a la senyoreta (nom de l’actriu) es passi pel estand de la Galeria X. I no una, si no vàries vegades. Així que, si algú no l’havia vist passejar-se, ja sabia que havia estat a la fira. Una bona publicitat i a més, gratuïta.
ARCO sempre ha sigut inaugurada pels reis que visitaven alguns estands seleccionats previament. El 1996 ens va tocar a nosaltres. Després d’un estricte control i registre de l’estand, seguretat va donar el vist i plau i ens va visitar la reina Sofia. Aquell any presentàvem una monogràfica de Gino Rubert i la visita va ser del més entretinguda. La reina es parava davant de cada obra i feia preguntes a en Gino, qui anava explicant tot el que ella demanava. De sobte, es va quedar mirant fixament una obra i dirigint-se a Gino li va dir: s’assembla a Irene Papas. Per si algú del seguici no sabia de qui es tractava va afegir; és una estupenda actriu grega.
Podríem seguir explicant anècdotes sorgides durant les 38 edicions d’ARCO, parlar de les galeries que han participat i els artistes que han mostrat les seves obres, però el millor de tot és visitar-lo, estar allà. Els convido a fer-ho, segur que no se’n penediran.
Chus Roig en compañía de los artistas
James Clar y Ola Kolehmainen, Arco Madrid 2012.