Si bé ha assolit la fama universal pel seu treball com a director d’escena i dramaturg, l’obra de Robert Wilson està fermament arrelada a les belles arts. Aquest consumat dibuixant, pintor i realitzador de vídeos és un dels pocs artistes que treballa en diferents mitjans artístics sense deixar-se portar per un únic mètode de creació.

L’artista treballa en les seves composicions abans, durant i després de la concepció d’una producció. En aquesta ocasió, les obres plasmen allò que Wilson va imaginar per a un acte, escena o interludi de Der Messias. Realitzades en subtils tons en blanc i negre, captura en paper moments efímers de la seva última producció. Els originals s’allunyen de la representació realista del disseny escenogràfic i representen corrents d’energia, fent ressò de l’ús de la llum per definir l’espai a l’escenari.

Aquests originals, que sovint es presenten de manera seqüenciada, ofereixen variacions subtils sobre el mateix motiu i actuen com a registres del seu procés creatiu al llarg dels assajos. Creats a Berlín i Salzburg i estretament relacionats amb l’evanescència d’un moment, és possible apreciar-los amb independència de la seva obra teatral com a objectes purament poètics.

L’estructura estricta de El Messies, determinada per l’alternança entre números individuals per als quatre solistes vocals i el mateix nombre de seccions corals, constitueix per a Wilson el punt de partida d’una posada en escena que treballa amb imatges surrealistes i tracta de crear un recipient per a la música.

«Per a mi, El Messies no és només una obra religiosa, sinó una mena de viatge espiritual» – Robert Wilson

SOBRE ROBERT WILSON

Nascut a Waco, Texas, Robert Wilson és un dels artistes teatrals i visuals més importants del món. Les seves obres escèniques integren de manera poc convencional una gran varietat de mitjans artístics, incloent-hi la dansa, el moviment, la il·luminació, l’escultura, la música i el text. Les seves imatges són estèticament impactants i estan carregades d’emoció, i les seves produccions li han valgut el reconeixement del públic i la crítica a escala global. Després de completar la seva formació acadèmica a la Universitat de Texas i a l’Institut Pratt de Brooklyn, Wilson va fundar el col·lectiu de performance “The Byrd Hoffman School of Byrds”, amb seu a Nova York, i va desenvolupar les seves primeres obres mestres, entre les quals destaquen Deafman Glance (1970) i A Letter for Queen Victoria (1974-1975). Va escriure la influent òpera Einstein on the Beach (1976) en col·laboració amb Philip Glass.

Entre els col·laboradors artístics de Wilson hi ha un gran nombre d’escriptors i músics com Heiner Müller, Tom Waits, Susan Sontag, Laurie Anderson, William Burroughs, Lou Reed i Jessye Norman. A més, ha deixat la seva empremta en obres mestres com La última cinta de Krapp de Beckett, l’Òpera dels tres rals de Brecht/Weill, Peleas y Melisande de Debussy, el Faust de Goethe, l’Odissea d’Homer, les Fàbules de Jean de la Fontaine, Madama Butterfly de Puccini i La Traviata de Verdi. Els dibuixos, pintures i escultures de Wilson han estat exposats en centenars d’exposicions individuals i col·lectives arreu del món, i les seves obres figuren en museus i col·leccions privades. Wilson ha estat guardonat amb nombrosos premis a l’excel·lència, incloent-hi una nominació al Premi Pulitzer, dos Premis Ubú, el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia i un Premi Olivier.

Va ser elegit membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres, així com de l’Acadèmia Alemanya de les Arts, i té 8 doctorats honoris causa. França li va atorgar la distinció de Comandant de l’Ordre de les Arts i les Lletres (2003) i Oficial de la Legió d’Honor (2014); i Alemanya li va atorgar la Creu d’Oficial de l’Ordre del Mèrit (2014).

Wilson és el fundador i director artístic de The Watermill Center, un laboratori per a les arts a Water Mill, Nova York.