Les tempestes de sorra converteixen la pols en oxigen

Les tempestes de sorra s’originen en els deserts, quan el vent aixeca capes de pols i les llança a l’atmosfera, la pols recollida pot traslladar-se milers de quilòmetres fins a caure sobre la selva amazònica o sobre la mar. L’artista Carla Cascales Alimbau (1989) utilitza aquest almodí natural com a pigment, convertint la pols en matèria primera per als seus quadres. L’artista va néixer i treballa actualment a Barcelona. La seva obra està composta per dibuixos, pintures i escultures que ens remeten a l’ús d’una estètica minimalista amb influències de corrents arquitectònics com el brutalisme. Així mateix, la fascinació per l’estètica japonesa del “Wabi Sabi” confereix a la seva obra una bellesa basada en la idea d’irregularitat i impermanència.

En la seva exposició individual en ARC 2021 Carla Cascales destaca que tot en la naturalesa és cíclic, de manera que les tempestes de sorra són una font important de minerals per a les plantes de la selva amazònica i al seu torn influeixen en el creixement del plàncton. El plàncton, a part de ser el principal aliment de les espècies marines, absorbeix grans quantitats de diòxid de carboni i aporta a l’atmosfera gairebé el 50% de l’oxigen del planeta. D’aquesta manera, la pols de la tempesta pot arribar a convertir-se en l’oxigen que respirem.

Actualment, es planteja un canvi de mentalitat i sensibilitat que aposta per una visió de món entès com un ecosistema en què conviuen totes les espècies del planeta, unides per relacions simbiòtiques i interdependents. Com defensa Donna Haraway, a la naturalesa no hi ha organismes autònoms, sinó que tots formem part d’ecosistemes integrats els uns en els altres. La sèrie “Tempesta de sorra” s’emmarca en un moviment que es planteja restaurar els ecosistemes a través d’aturar i revertir el mal que hem causat, passant d’explotar la natura a curar-la.

La història de l’art està vinculada a la descoberta de nous colors i pigments, cosa que podem observar des de la prehistòria a través de les pintures rupestres, sent el sistema de representació artística més antic de la humanitat. En elles, generalment es feien servir els colors propis dels minerals amb alt contingut en òxid de ferro, tan comú en la superfície terrestre. Els pigments procedien de compostos minerals com l’hematita, l’argila i l’òxid de manganès. Aquests colors conformaven la seva paleta i han perdurat fins als nostres temps, materialitzant-se en obres que són capaços de connectar-nos no només amb la Terra, sinó també amb les civilitzacions més antigues de la humanitat.

El treball de Carla Cascales se centra en la recerca estètica constant de l’equilibri, mitjançant l’ús de materials naturals com la fusta, el lli, la pedra o l’argila, descobrint la seva essència a partir d’eliminar tot el superflu. La relació de la seva obra amb la natura està present d’una manera íntima i holística. Carla Cascales ha realitzat exposicions individuals a Barcelona, ​​Madrid, Londres i Los Angeles i instal·lacions artístiques en institucions com el Centre de creació Matadero de Madrid o La Caixa, ImagineBank de Barcelona. També ha realitzat residències d’art a San Francisco el 2017, Florència en 2018 i Tòquio el 2019.