Aquest conjunt de treballs que incorporaven centenars de soldats blancs units entre sí, realitzats en suports diferents i variats i exposats en llocs molt diversos, van ser, durant els primers anys de la trajectòria de Miralda, una espècie de divisa visual sobre el seu treball. Malgrat la varietat de resolucions, tots els projectes arrencaven des d’una mateixa situació biogràfica, aquella viscuda pel propi artista entre 1962 i 1966, període durant el qual va realitzar el servei militar espanyol i va poder comprovar, de primera mà, l’atmosfera asfixiant i endogàmica del món militar. Al·legat pacifista, exorcisme personal, paròdia de les mitologies sobre la violència i dels arquetips del patriotisme, Soldats-Soldés és una variació obsessiva sobre una mateixa imatge idèntica, repetida fins al paroxisme i, en certa manera, desactivada del seu sentit original. El soldat de joguina, acumulat sobre collages, rivetant un objecte quotidià, inserit en elements oposats (teles, mobiliari, rèpliques d’escultures…), o en monuments públics (Duomo di Milano i la Place de la Republique) constituïa una primera aproximació a les idees de serialitat, acumulació i arxiu, característiques de treballs posteriors com el Sant Menjar (1984-89), Honeymoon Project (1986-92) o el Food Pavilion (Hanover, 2000).