Glenda León nascuda al 1976 a La Habana, Cuba.
Viu i treballa a La Habana i Madrid. Continuadora de la línia del minimalisme líric de Félix González-Torres, l'artista cubano-espanyola Glenda León (L'Havana, 1976; resideix a Madrid des el 2011) simbolitza la renovació de l'art cubà, convertint-se en una de les artistes hispanoamericanes amb més trajectòria i projecció internacional. Comença la seva carrera a finals dels anys 90, sent la primera artista cubana a treballar amb art sonor, així com a desenvolupar una pràctica sòlida i continuada de videoart. És llicenciada en Història de l'Art a la Universitat de l'Havana (Cuba) i en Nous Mitjans per la Kunsthochschule für Medien Köln (KHM) de Colonia (Alemanya). La seva pràctica artística es caracteritza per un fort component installatiu, i treballa amb una àmplia varietat de llenguatges: fotogràfic, pictòric o digital, en diàleg amb disciplines com la música, la literatura o la dansa. Les seves obres exploren, amb delicadesa i contundència, qüestions de gran rellevància política o mediambiental, sempre articulades a través d’una gramàtica minimalista. Combina exploració científica i observació empírica, racionalitat i espiritualitat, intentan desafiar les nostres percepcions del món. Les seves reflexions, emmarcades dintre una línia de treball que podríem anomenar "conceptual sensible", proposen un canvi de perspectiva sobre la realitat i el temps, i parlen de recerques sensorials i visions místiques on s’ha produït una desintegració del jo. Ha representat Cuba a la 55a Biennal de Venècia i ha participat, a la Biennal de Dakar i a la Biennal del Caire, entre altres. Ha estat guardonada amb el Pollock-Krasner Foundation Prize, el Premi Pilar Juncosa i Sotheby’s de Creació Artística, i recentment, amb el Premi CIFO per a artistes de mitja carrera. La seva obra forma part de col·leccions públiques com el Centre Pompidou (París, França), el Museum of Fine Arts (Houston, Estats Units) i el Musée des Beaux-Arts (Mont-real, Canadà).