La història dels descobriments s’entén a través de la casualitat i de la serendipia. En aquest cas ens ocupa la història dels camins creuats entre dues persones que creen obres des de punts de vista contraposats. L’exposició ens convida a una reflexió respecte fins a quin punt tenim control de les nostres vides i carreres professionals o dels jocs que ens ofereix el destí.

En última instància, una vida no és més que la suma de fets contingents, una crònica d’interseccions casuals, d’atzars, de successos fortuïts que no revelen res més que la seva falta de propòsit.

Trilogia de Nova York, Paul Auster

L’origen de la cadena de casualitats parteix d’un projecte artístic de galeria SENDA que analitza els trànsits de la Rambla, principal artèria turística de Barcelona, a través de la mirada de dos reconeguts fotògrafs com Massimo Vitali i Jordi Bernadó. Vitali enfoca el seu treball als espais d’oci i s’encarrega de fotografiar l’espai públic i Bernadó ens descobreix els interiors dels seus edificis. Després de més d’un any de treball, finalment l’exposició es decideix situar a l’Arts Santa Mònica de Barcelona per l’oferiment de la institució.

En el període de cerca de llocs extravagants, Jordi Bernadó es va submergir en els submons de la Rambla i va trobar al Portal de la Pau l’estudi de’n Quimet Sabaté. Es tracta d’un taller de pintor singular, rocambolesc i obert al públic. En aquesta primera trobada, Jordi Bernadó va fotografiar el seu espai i va incloure les vistes a l’exposició de l’Arts Santa Mònica.

I llavors, en agraïment a la seva hospitalitat, Jordi va obsequiar Quimet Sabaté amb un lot dels seus llibres de fotografia. En aquest moment i sense saber-ho estava activant un camí d’anada i tornada. Quimet Sabaté decideix arrencar les pàgines dels seus llibres i utilitzar-les com a suport per a pintar al damunt elements de connotacions surrealistes i recrear noves composicions a partir de les fotografies originals de Bernadó. Aquestes estampes intervingudes eren venudes als turistes com souvenir per un mòdic preu.

No és fins més tard que Bernadó descobreix que les seves fotografies han estat reutilitzades i decideix exposar-les i afegir les pàgines arrencades amb pintures de Sabaté a l’exposició de Jordi Bernadó en el MACUF de la Corunya “Fragments per a una cronotopografia del simulacre” (2011)

Fa uns mesos, Bernadó decideix prendre noves vistes de l’estudi del Sabaté amb una gran acumulació de les seves fotografies intervingudes pel pintor. En la present exposició, ens trobem davant el resultat d’aquesta relació i d’aquest camí ramificat a través de les fotografies de Bernadó i les apropiacions de Sabaté. El treball de Bernadó d’aquests últims anys s’ha caracteritzat per la creació del dubte si les imatges que presenta són una plasmació del que estem veient o si es tracta només d’un simulacre. Quimet utilitza les fotografies de Bernadó afegint imatges eròtiques i estereotípiques del surrealisme que generen una visió humorística sense una pretensió intel·lectual ulterior. D’aquesta manera, ens trobem davant imatges on l’ambigüitat, la paradoxa i la distorsió de Bernadó es combinen amb les ficcions superposades per Sabaté i donen com a resultat un joc de miralls que aprofundeix en el concepte de representació com a simulacre.