Cristal house -que significa la casa de cristall- és el nom d’un cavall de carreres. En el seu nou projecte, Anna Malagrida recorre a la fotografia, al text i al vídeo per a dur a terme una temptativa d’esgotament d’un lloc: una casa d’apostes de carreres de cavalls situada al centre de París. Des del carrer, a través dels grans finestrals, fotografia els moviments repetitius i l’espera dels jugadors. Situada a l’interior de la sala, s’adreça cap a ells i els escolta. Atrets per les grans megalòpolis, la gran majoria dels qui aposten són migrants que arriben d’arreu del món somiant amb una vida millor. La noció de somni i d’esperança intrínseca a tot jugador, es desdoblega en aquest treball en la imatge del que emigra.

Un estrany joc de reflexos situa a l’espectador enfront de les esperances dels desventurats. Les seves paraules, reproduïdes en els fragments dels textos, dibuixen les vides i els somnis que convergeixen en aquest lloc de trobada i de joc. Des de l’interior d’aquesta casa de cristall, la càmera filma un fragment de la vida del carrer a través dels finestrals i mostra el moviment de la ciutat revelant així el seu multiculturalisme i el seu ritme intens. Es tracta d’una temptativa de descripció de totes les coses i esdeveniments quotidians que la càmera aconsegueix registrar a través dels punts de vista que ofereixen les finestres, convertint alhora la casa d’apostes en el teatre de l’esperança i la ciutat en el seu decorat. Atractiva, promesa d’una vida millor, la metròpolis que reuneix a individus arribats del món sencer és un espai de trànsit, de creus aleatòries i multiplicador de solituds.