Sobre l’exposició

Desplazamientos és un projecte conjunt d’Anna Malagrida i Mathieu Pernot que reflexiona sobre els canvis en la biodiversitat del Mediterrani provocats pel desplaçament i la intervenció de l’humà al llarg de la història.

Anna Malagrida es concentra en la història de les figueres de moro, implantades a Espanya, des de Mèxic, durant la colonització espanyola a partir del segle XVI, per desenvolupar la producció de la cotxinilla vermella. Aquest animal es va convertir en un dels tresors més preuats del comerç colonial, utilitzat tant pels pintors barrocs i els tintorers per tenyir les vestidures de les elits europees. Avui en dia, la mancança de pluges i l’impacte del canvi climàtic debiliten aquests cactus en certes zones del Mediterrani. Un cop debilitats, són atacats per una plaga: la cotxinilla vermella fora de control, que s’ha desenvolupat massivament i ara sembla arrasar-los. L’artista es focalitza especialment en el paisatge mediterrani del cap de Creus, on aquests cactus s’havien desenvolupat particularment.

A l’altra banda de les ribes del Mediterrani, a l’enclavament espanyol de Melilla, Mathieu Pernot fotografia el bosc ressaguin la tanca que protegeix l’enclavament de les possibles arribades de migrants. L’eucaliptus, importat d’Austràlia al segle XIX, i el pi, amb les seves nombroses varietats introduïdes per Napoleó, esdevenen en aquest espai testimonis silenciosos de la prohibició imposada als éssers humans de migrar i desplaçar-se. Darrere dels arbres, en segon terme de la imatge, la reixa de metall i filferros espinosos divideix el territori en dos i marca la frontera entre estats.

Tots dos ens recorden que un color, igual com una espècie vegetal, està carregat d’història. I ens remeten també a les múltiples migracions: les forçades del passat i les prohibides del present.

Sobre els artistes

Anna Malagrida (Barcelona, Espanya, 1970) utilitza principalment la fotografia i el vídeo per explorar i recrear, a través d’una observació atenta, la nostra experiència quotidiana i l’equilibri inestable entre l’àmbit privat i el públic. L’artista abandona la representació de la realitat i apel·la, en canvi, a la nostra imaginació: ens convida a projectar-nos sobre la superfície de les seves imatges i a generar els nostres propis continguts visuals dins i fora d’aquestes.

Com per la seva pròpia gravetat, el treball de Malagrida la ciutat es transforma en teatre, en escenari idoni per narrar la fràgil relació de l’ésser humà amb el seu entorn. L’artista primer examina i després ens convida a mirar sense ser vistos. Amb una proposta lúcida i sense pretensions, l’obra d’Anna Malagrida sedueix, reconcilia i ens situa entre el visible i invisible.

Mathieu Pernot (Fréjus, França, 1970) va estudiar història de l’art a la Universitat de Grenoble i, posteriorment, es va matricular a l’École Nationale de la Photographie a Arles, on es va graduar el 1996. Tot i que Pernot, s’especialitza en el documental, també explora camins alternatius perquè el seu treball conformi una reconstrucció de ficció. Aborda temes contemporanis, però alhora estableix referències a una llarga història iconogràfica, amb l’objectiu de fomentar el diàleg entre imatges, persones, situacions i objectes. D’aquesta manera, es qüestiona constantment sobre la nostra relació amb el món i amb les seves representacions.

Individus nòmades i fràgils, com els gitanos i migrants, esdevenen personatges travessats per històries al llarg del temps. Tant a través del seu propi treball fotogràfic com mitjançant l’ús de fotografies i documents, Mathieu Pernot experimenta amb diferents formes de representar el món i amb la noció de com utilitzem el mitjà fotogràfic.