L’exhibició “Hurricane/Time/Image” desvia una nova línia de comprensibilitat al voltant de la pràctica de Francis Ruyter. Comissariat per Mohammad Salemy, la exposició consisteix en un acoblament de dibuixos, pintures i objectes, que daten de 1990-94 i 2015-19. El projecte es realitza en FRANZ JOSEFS KAI 3, un espai d’exhibició programació en paral·lel al Angewandte Innovation Lab, un programa de la Universitat d’Arts Aplicades a Viena, Àustria. El projecte es va inaugurar el 10 abril i romandrà operatiu fins el 9 de maig.

“Hurricane/Time/Image” està destinat a interrompre narratives artístiques, estètiques i desenvolupaments de la carrera de Ruyter, tanmateix que les condicions socials que envolten la seva producció artística i subjectivitat específica del artista. Això suggereix que la força caòtica de la tecnologia sempre està present en l’obra d’un artista, reorganitzant la relació amb el passat, el present i el futur fins a noves constel·lacions. En comptes d’utilitzar el treball recent per donar sentit a les primeres pràctiques, Ruyter dona llum a preocupacions incrustades, temes i motius que han estat ressonant a la pràctica del artista des de les etapes més prematures de la seva carrera.

Des del 2009, Ruyter ha estat concentrant-se en el seu treball amb fotografies que trobava als arxius digitals de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units utilitzant la paraula clau “màquina”. Aquest filtre particular, destaca amb els pensaments del artista sobre com les màquines han informat la seva obra des de que va realitzar els seus dibuixos i pintures al inici dels anys 90. D’aquesta manera, els treballs més antics senyalen la transformació dels medis analògics als digitals, i la persistència de les tecnologies arcaiques de presentació y modelatge d’aquest nou món digital. D’altra banda, els treballs més nous van més enllà d’investigar el que és abstracte, geomètric i, finalment, la essència inhumana de la representació. L’exhibició remarca la visió mental fins les connexions entre l’art i els medis tecnològics, insistint al rol primari de pintar al arbitrar les similituds i diferencies.

El resum abstracte de l’exposició del que és analògic, digital i algorítmic, s’assembla a una transformació igualment important en la pròpia vida del artista. Al 2016, en Ruyter va començar una transició de gènere. En aquest aspecte, el treball de Ruyter, tan del passat com del present, pot ser considerat una petició per apartar la pregunta de la identitat humana i entendre les qualitats del gènere. Des d’aquest angle, el fil més fort que uneix les obres anteriors del artista a la seva pràctica més recent, és la lluita per aïllar les aparences “naturals” de la representació analògica, centrades al ser humà, des de la seva realitat inhumana y cibernètica. L’exposició no emfatitza la experiència humana a favor de canvis caòtics i còsmics que estan al cor de l’evolució del llenguatge, la raó i la lògica entre animals, humans i màquines per igual.

Mohammad Salemy es un artista on té el taller a Berlín, també es crític i comissari a Canadà. Va cursar els seus estudis de màster sobre crítica i comissariat a la Universitat de British Columbia. Com  a artista, ha presentat el seu treball internacional i nacionalment, especialment en Ashkal Alwan (Beirut, 2015), Witte de With (Rotterdam, 2015), Robot Love (Eindhoven, 2018). Els seus escrits han sigut publicats a les plataformes E-flux journal, Flash Art, The Third Rail, Brooklyn Rail, Occula i Spike. Com a comissari, Salemy ha treballat en exposicions del Tranzit Display (Praga, 2016), a més a més de que el seu experiment “For Machine Use Only” va ser inclòs a la XII edició de la Biennal de Gwangju (2016). Al 2018, Salemy va ser comissari al Sofia Queer Forum amb la col·laboració de Patrick Schabus a la sucursal de Vaska Emanouliva a la Galeria d’Art de la Ciutat de Sofia.