Sens dubte el narcotràfic i la guerra contra les drogues a Mèxic han generat un nodrit imaginari al seu voltant. Aquest conjunt d’images fortament simbòliques ha trastocat moltes de les relacions que establim amb la cultura que deriva del món de les drogues i amb la naturalesa associada a aquesta.

El cas de la rosella (Papaver Rhoeas L.) és definitiu d’aquesta demonització de la naturalesa associada a les drogues. Temps enrere planta comú i silvestre, en l’actualitat és una bella flor “demonitzada” per la seva utilizació en la producció de narcòtics químics, per la qual cosa és una flor que ha perdut la seva condició natural. Ha esdevingut en una flor encoberta, presa del laboratoris clandestins de la droga.

De manera molt aguda, Teresa Serrano ha abordat de manera reflexiva i crítica però no menys poètica les polítiques associades a la guerra a les drogues en el seu país natal, Mèxic, partint de la rosella com un poderós argument. El 2016 es va dedicar a la realització de 24 roselles que com indica la pròpia artista, “varen ser pintades en carpetes de paper Fabriano, Strathmore i Canson en acrílic, directament, sense dibuix previ. Pintures realitzades d’una manera purista com il.lustracions botàniques. Són un tribut a la bella rosella, flor vermella amb textura de vellut que produeix heroïna. Degut a la guerra contra el narcotràfic al Mèxic, la planta ja no es veu créixer espontània al camp. Ha estat estigmatitzada. Només és possessió dels narcotraficants que han causat més de 60.000 morts en territori mexicà que és una fossa comuna de persones desaparegudes”.

Aquest gest repetitiu entorn la reproducció de la rosella que recorda al seu torn el cèlebre aforisme de Gertrude Stein, “a rose is a rose is a rose”, va tenir lloc també en una obra en vídeo: tècnica artística en la qual Teresa Serrano és pionera a l’Amèrica Llatina. El seu vídeo “Amapola”, també del 2016 és una obra paradigmàtica no només per la temàtica sinó per la producció d’aquesta important artista mexicana. En ella recupera a la flor des del seu estigma, i en un gest de resistència enfront la seva condició negativa, l’enriqueix des d’un imaginari més amable i d’alguna manera universal, doncs  la pròpia Teresa Serrano canta en el seu vídeo la cèlebre cançó “Amapola” del compositor gadità José María Lacalle: un himne popular i clàssic sobre apuesta flor.

El vídeo sens dubte posa en tensió tots dos universos- el negatiu, representat en una única rosella  enmig d’un extens camp- i el positiu, encarnat en la romàntica i sensiblera cançó de’n Lacalle.

No obstant, The forgotten history of the first drug war, és un projecte encara més suggestiu puix que cristal.litza la dimensió històrica que ja té el treball d’aquesta artista, doncs deixa en evidència la mirada atenta que Serrano sempre ha dedicat en el seu treball a les tensions sexuals, socials, polítiques i religioses del món actual. Això es posa de manifest en la incorporació a la mostra de sis peces històriques, realitzades fa un quart de segle i sobre aquest mateix tema.

El 1993 Teresa Serrano va abordar la problemàtica de la que llavors era la primera guerra contra les drogues en una sèrie de díptics realitzats amb collage i pintura. En aquestes obres l’artista incorpora a les roselles des d’un registre imaginatiu on la flor no era la planta secreta i negativa del nostres dies, tot i que per aquests anys estava patint els seus primers combats per part de les organitzacions antianarcòtiques mexicanes i la DEA estadounidens. En els díptics, les flors s’enfronten als seus productes derivats des de l’àmbit comercial de velles i amables publicitats farmacèutiques. Aquesta condició “espejeante” és doble, doncs el collage es realitza amb els anuncis apropiats dels derivats de la rosella mentre que la pintura i el dibuix tracen les pròpies flors.

Aquests díptics anunciaven a la vegada, gràcies a les inscripcions textuals de Serrano, que el present de la flor era el de la seva primera guerra. De manera paradoxal, aquestes frases situaven a les belles roselles pintades o dibuixades i als seus productes farmacèutics a l’espai romàntic de la seva història.

Amb The forgotten history of the first war l’artista ens recorda que aquella guerra és ja una història oblidada (i potser una guerra perduda) i que la rosella està visquent un conflicte permanent per a la seva subsistència natural lluny d’aquesta guerra bastant artificial contra el narcotràfic i el seu imaginari negatiu. Almenys la rosella sobreviu, a contracorrent de la seva desaparició, en la intel.ligent i subtil obra de Teresa Serrano.

Carlos Palacios