A la fi de la dècada de 1970, el treball de Mapplethorpe va adoptar un estil reminiscente al de Helmut Newton i Man Ray. Mapplethorpe va continuar explorant temes homoeróticos explícits, la qual cosa va provocar debats sobre el finançament públic per a les arts visuals durant la tumultuosa dècada de 1980. Malgrat l’ús ocasional de color, Mapplethorpe va preferir la fotografia en blanc i negre, utilitzant-la per a explorar paradoxes i relacions binàries.

En les seves obres, desafia les distincions de gènere convencionals, difuminant la identitat en autoretrats i col·lapsant dualismes a través d’imatges simbòliques. El desenvolupament del seu treball durant les últimes dues dècades de la seva vida revela una visió forta i consistent de la realitat, mentre intentava unir oposats com l’ordre i el desordre, la vida i la mort, i l’home i la dona, esforçant-se per trobar l’equilibri perfecte entre forma i
contingut.

No m’agrada la paraula ‘xocant’. Busco l’inesperat. Busco coses que mai he vist abans… Tenia l’oportunitat de prendre aquestes fotos. Vaig sentir l’obligació de fer-ho.
– Mapplethorpe, 1988

Les fotografies de Mapplethorpe són fàcilment recognoscibles: la intimitat i sensualitat en el tema i la delicadesa amb la qual són capturades; l’erotisme i vigor accentuats per ombres nítides i saturades, gairebé monocromàtiques; l’equilibri entre creuar límits i mantenir fronteres; i la cerca del present a través de figures representades clàssicament.

Obsessió Caçada mostra l’amplitud del treball de l’artista a través de diàlegs acuradament seleccionats inherents a les obres. Temes subjacents que unifiquen nus, retrats, flors i escultures. Hi ha un fragment de l’essència de Mapplethorpe en cada ombra, cada angle i cada inclusió o exclusió deliberada dins de l’enquadrament.

All Mapplethorpe Images © Robert Mapplethorpe Foundation

Sountrack para Robert Mapplethorpe por Javier Panera