Bobines, fusos, formes rotades, miralls … la producció aquí proposta és un conjunt de treballs de vídeo, vidre recuit i vidre científic, així com dibuixos de gran format. Tot això pren part de la mateixa reflexió (o vacil·lació) al voltant de la llengua. El vidre bufat es presenta aquí no només com a matèria creativa i transformadora, apuntant als processos de fabricació i manipulació que li són propis, sinó també com a pont entre l’objecte i el llenguatge, entre la paraula i el cos.

Un relliscada, un lapsus linguae. Múltiples, els fils són alhora comptables i infinits. Les traduccions són també limitades i fallides, ja que no poden sinó ser diferent d’allò “original” i, com a resultat del seu propi error, suggereixen innombrables possibilitats. El vidre calent ha d’estar en contínua rotació per rebre la seva forma; de la mateixa manera el llenguatge ha de romandre en moviment per a ser transformat i no empassat per la immobilitat. Aquesta exposició assenyala alguns d’aquests lapses inevitables, en el seu intent (del llenguatge, o del propi cos) per escapar de la boca. Tot gira entorn del mateix foc.

L’exposició 28 lapsus linguae de Pablo Vindel és un recorregut pel treball de vidre bufat, vídeo-poesia i dibuixo com documentació de performance que va desenvolupar durant i arran de la seva recent residència al Creative Glass Center of America. Aquest corpus d’obra se sustenta així mateix en la seva recent experiència com Sullivan Scholar mitjançant la Stetson University (DeLand, Florida), la qual li va posar en contacte amb un extraordinari elenc de poetes experimentals: poetes sonors, vídeo-poetes i poetes concrets juntament amb els quals ha recorregut diferents espais de l’estat de Florida i de les ciutats de Santiago de Xile i Rio de Janeiro. No menys important, un profund interès per la materialitat del llenguatge i la seva potencialitat per a ser traduït.