A Destrucció, Mathieu Pernot proposa un relat fotogràfic que te el seu origen en el gest de la destrucció i qüestiona la memòria mitjançant les imatges d’allò que desapareix.

A la primera sala, es mostra la sèrie Le feu (El foc), on crema una caravana que va pertànyer a una família d’ètnia gitana. Els seus rostres apareixen dramàticament il·luminats per les flames en una sèrie de retrats. Es converteix així en una memòria que sobreviu a la programada desaparició de la mateixa: tradicionalment, aquestes comunitats nòmades, prefereixen no deixar rastres ni petjades en la història. Defugen del nostre concepte habitual de la memòria. No van tenir mai la voluntat de perdurar i menys encara d’exhibir-se públicament.

La mostra presenta també la sèrie del Grand Ensemble, concepte urbanístic nascut després de la segona guerra mundial a França. Per contagi aquest fenomen va influir a tota Europa i també aquí. A Barcelona es va desenvolupar la construcció de barriades perifèriques, sobretot als anys 60. El Grand Ensemble defineix una forma urbana que acull un gran nombre d’habitants i es caracteritza pel caràcter repetitiu dels seus edificis. Aquesta sèrie està dividida en dues subsèries, les postals de Le meilleur des mondes i les Implosions. Les postals són imatges ampliades d’una col·lecció de targetes dels anys 60 i que visibilitzen la gran utopia urbana del progrés social. Les Implosions són el contrapunt de les postals: fotografies de la destrucció programada d’aquests edificis perifèrics, fruit del fracàs d’aquesta utopia, dins del programa de renovació urbanística que es va dur a terme a partir de l’any 2000. Es tracta d’un arxiu que apel·la a la història col·lectiva i la destrucció dels edificis. És, en aquest cas, un gest polític en sí mateix.

Les sèries presentades constitueixen una reflexió sobre la desaparició i al mateix temps mostren, mitjançant la col·lecció d’arxius fotogràfics, els elements constitutius de la memòria a través de les imatges. Ens parlen de la necessitat d’un grup o d’una societat, d’operar la seva pròpia destrucció per poder seguir endavant. Qüestionen també la capacitat de la fotografia, en els seus diferents usos, per construir un relat memorial del que ja no existeix.

Mathieu Pernot (Fréjus, França, 1970) va estudiar fotografia a Arles i la seva obra es troba a importants col·leccions Europees entre les quals destaquen el Musée National d’Art Moderne (Centre Pompidou), París; el Fond National d’Art Contemporain (FNAC), Paris i la Fundació La Caixa a Barcelona. L’any passat el Jeu de Paume li va dedicar una retrospectiva anomenada La Traversée complementada per una altra exposició simultània a la Maison Rouge, on va exposar L’asile des photographies.