Amb l’exposició “Tornar a ser”, Evru/Zush reprèn l’escena artística després d’un forçat retir per assumptes de salut.

 

Ens trobem davant una gran sèrie de dibuixos a llapis de petit format, en els que ha treballat obsessiva i exclusivament aquests darrers anys. En aquestes obres, presenta éssers híbrida amb cara humana i cos de serp. Les figures revelen organismes metamòrfics a través d’un estil oníric que barreja realitat i fantasia. Les figures s’estructuren mitjançant una xarxa de nervis, venes o canals limfàtics en els quals bateguen les seves pulsions i humors tals com la vitalitat, l’impuls de la supervivència, els plaers corporals o la sexualitat, filtrats a través d’una espontaneïtat primitiva, intuïtiva. Aquestes obres li han servit com a mètode de teràpia artística o desfogament catàrtic dels seus propis sentiments a partir de l’expressió del seu estat d’ànim en cada moment.

En 1968, el jove artista Albert Porta decideix convertir-se en Zush i dur a terme una estratègia d’autocuració creativa després del seu pas per l’hospital frenopàtic de Barcelona, degut a la possessió d’herba. Tanmateix, crea l’Evrugo Mental State establint un territori de ficció en què personalitza símbols universals associats a la idea d’Estat. D’aquesta manera, crea el seu propi alfabet (l’asura), la seva moneda (els tucars), així com el seu himne, la seva bandera i el seu passaport. Durant 33 anys utilitza el nom de Zush, però, a partir de l’exposició retrospectiva del MACBA el 2001, abandona aquest alter ego. Aquesta desaparició de Zush dóna pas al naixement d’Evru, definit per ell mateix com ArtCienMist, neologisme que engloba els conceptes de l’artista, científic i místic, i que s’enfoca a les noves eines tecnològiques i llenguatges digitals.

Durant el procediment creatiu de la present exposició, Evru va advertir que els dibuixos en els quals estava treballant corresponien a l’estructura iconogràfica de les representacions de les Nagas; deïtats hindús amb faç i tors humà, generalment de dona, i cos de serp. D’aquesta manera, el constant desig de tornar a ser d ‘Evru es materialitza, en aquesta sèrie, amb la representació de les serps, éssers que com el mateix artista, canvien la pell en un procés natural de renovació i creixement. Aquesta voluntat de transformació és una constant a la seva carrera a través de moments d’inflexió que li permeten reflexionar sobre els conceptes com la identitat, l’alteritat o el pas del temps. Així, el desig de la mort i renaixement és la declaració d’intencions d’un artista transgressor que es nega i reafirma cada vegada més rotundament i immortal.

L’obra d’Evru/Zush s’ha exhibit a museus i institucions de tot el món. Ha participat en exposicions històriques com la Biennal de Sao Paulo de 1967 i de 1979, en la Documenta VII de Kassel de 1977 o Les Magiciens de la Terre organitzada per Jean Hubert-Martin, en el centre Pompidou de 1989. L’any 1975 és becat per la Fundació Juan March i als anys 80 rep una beca del DAAD i comença a aplicar la tecnologia digital, encunyant el terme de PsicoManualDigital, rebent el premi Laus en 1999. En l’any 2019 ha participat en la 16è Biennal d’Estambul, comissariada per Nicolas Bourriaud. La seva obra forma part de reconegudes col·leccions privades i públiques com la del Centre Georges Pompidou (París), el Guggenheim (Nova York), el MoMA (Nova York), la Fondation Cartier (Paris), el MNCARS (Madrid), el MACBA (Barcelona) o l’IVAM (València).