Jaume Plensa presenta una obra d‘amigables enfrontaments: entre el que es mostra i el que s‘oculta; entre la petjada del passat i l‘obertura cap al futur; entre la construcció natural i la creació per mà de l‘home; i entre la vibració sonora i les esferes més íntimes del silenci. Després de set anys sense exposar en una galeria de Barcelona, l‘artista tindrà la seva primera individual a Galeria SENDA, que coincideix amb el nostre 25è aniversari.

Es revelen les entranyes d‘un bosc al·legòric, a través d‘escultures de rostres joves i femenins. Un rostre és com un arbre: dins del bosc de la col·lectivitat social, cadascun manté la seva individualitat. Les nenes tanquen els ulls i la seva bellesa fugaç queda immortalitzada. L‘escultor allarga els caps per distanciar-les del material i concedir-les una qualitat totèmica i espiritual. D‘aquesta manera, es retrata la contemplació i introspecció cap a l‘espai interior més profund de l‘home.

Les peces blanques Lou, Duna, i Isabella són esculpides en un motlle de fusta que després es passa a bronze i es cobreix amb una pàtina blanca. Elevades sobre una base, els rostres perden el seu pes i semblen estar surant en el sòl. El seu Isabella de basalt suggereix una amalgama entre l‘orgànic i la intervenció humana, i els tons foscos creen un contrast cromàtic amb les peces blanques. L‘artista acompanya les escultures amb dibuixos de grafit realitzats directament en la paret que emboliquen per complet l‘exposició. Plensa estén el suport de paper a la paret, integrant l‘espai de la galeria amb la seva obra per explorar les possibilitats de fusió entre dibuix, escultura, i arquitectura.

Amb aquesta exposició, Plensa desitja que l‘espectador connecti amb les peces de la mateixa forma que ell troba la seva inspiració per a la seva obra. “És una exposició que demana estar sol. L‘escultura és un camí de tu, cap a tu, i amb tu.”