L’exposició “En la Cabeza del Artista” està pensada com una mostra de diferents aproximacions a la representació del cap per part d’una selecció d’artistes, entre els quals es troben Robert Mapplethorpe, Jaume Plensa, Yago Hortal, Erik Parker, Stephan Balkenhol, Joan Ponç, Gonzalo Guzmán, Jordi Bernadó, Roger Ballen i Sergio Roger.

Robert Mapplethorpe

A “En la Cabeza del Artista” trobem dues obres de Robert Mapplethorpe, cèlebre fotògraf nord-americà conegut per documentar l’ambient de la subcultura de Nova York als anys 60 i 70. A “Statue Series” (1983), Mapplethorpe captura l’essència i la forma d’estàtues amb una elegància intemporal, mentre que a “Louise Nevelson” (1986) reflecteix la força i la personalitat distintiva de l’escultora.

Jaume Plensa

En aquesta mostra col·lectiva trobem dues obres poc usuals del reconegut escultor Jaume Plensa. D’una banda, la seva obra gràfica “Étude en Jaune VI” (2020) és un estudi sobre l’anatomia del cap. De l’altra, “CAP III” (1988) és una mostra de l’inici de la seva trajectòria. Als anys vuitanta, la seva escultura era antropomorfa, amb volumetries que ens transportaven a paisatges humans d’ecos totèmics i primitius.

Yago Hortal

L’obra de Yago Hortal parteix d’un fort compromís amb la pintura i amb el mateix acte de pintar. A “SP 119” (2016) s’observa l’ús característic de colors intensos i moviments dinàmics d’Hortal. Malgrat la marcada abstracció de la peça, les taques de color creen una forma que recorda una cara. D’altra banda, a “Z78” (2023) Hortal continua la seva exploració de l’abstracció amb pinzellades dinàmiques i fluides, però que difereixen de la paleta vibrant habitual del pintor.

Erik Parker

Erik Parker, conegut pel seu estil que fusiona influències del Pop Art i la subcultura psicodèlica nord-americana. A “S/T (Split)” (2004), Parker utilitza la tècnica mixta per crear una composició psicodèlica en la qual l’espectador pot intuir la forma d’un cap.

Stephan Balkenhol

Stephan Balkenhol, un escultor conegut per reintroduir l’escultura figurativa en l’escena contemporània, utilitza fustes toves tallades per crear obres amb textures visibles i contrastos marcats. A “Head of a man” (2005), Balkenhol presenta un retrat senzill però expressiu, demostrant la seva habilitat per treballar la fusta. Les seves escultures evoquen tècniques medievals i art popular, destacant pel seu estil distintiu i tècnica meticulosa.

Joan Ponç

Joan Ponç, un pintor barceloní influent en l’avantguarda artística dels anys 40 i 50, és conegut pel seu simbolisme personal i el seu món habitat per éssers imaginaris. A “Suite En la Cabeza del Artista” (1958-59), Ponç utilitza tinta sobre paper per crear dibuixos que exploren el màgic i el misteriós de la realitat.

Gonzalo Guzmán

Gonzalo Guzmán, jove escultor contemporani, és conegut per les seves escultures d’acer inoxidable que remeten al seu món oníric. “Estela_31” (2024) és una mostra més de l’ús que fa Guzmán de l’acer per crear escultures que juguen amb la forma i l’espai, generant una forta impressió visual.

Jordi Bernadó

A l’exposició trobem “Barcelona (BCN 878.1)c2bn” (2023) de Jordi Bernadó, fotògraf conegut per les seves imatges que qüestionen la realitat i la representació. Aquesta fotografia captura “Flora”, l’escultura de gran format de Jaume Plensa que va ser instal·lada al Passeig de Gràcia l’estiu del 2023 amb motiu de la seva exposició a La Pedrera.

Roger Ballen

Roger Ballen és conegut pels seus estudis psicològics pertorbadors i al·legats socials. A “Perpetrator” (2003) i “Head Inside Shirt” (2001), Ballen utilitza el blanc i negre per capturar escenes inquietants que exploren el subconscient humà.

Sergio Roger

Sergio Roger s’inspira en la bellesa de les civilitzacions antigues, especialment la grecoromana. Reinterpreta i subverteix elements icònics de l’art clàssic utilitzant fibres tèxtils naturals en lloc de marbre. Cada una de les seves obres és única, creada amb teixits antics com lli i seda, curosament seleccionats en antiquaris. Amb una mestria tècnica en escultures tèxtils, Roger explora tècniques ancestrals amb una visió contemporània, qüestionant la nostra percepció del passat i la permanència de l’art tradicional.