Joan Ponç (Barcelona, 1927 – Saint-Paul-de-Vence, 1984) va ser un pintor fonamental de l’art català de postguerra i membre fundador del grup Dau al Set, juntament amb artistes com Antoni Tàpies i Modest Cuixart. La seva obra es caracteritza per un univers oníric, poètic i profundament simbòlic, habitat per figures imaginàries i escenes que s’obren cap a dimensions interiors i espirituals. Influït pel surrealisme, va desenvolupar un llenguatge propi orientat a l’exploració de l’invisible, l’intuïtiu i el transcendent. Als anys 50 es va traslladar al Brasil, etapa que va enriquir la seva obra amb nous colors i ritmes, ampliant el seu imaginari cap a una sensibilitat més lluminosa. Avui és considerat una figura clau per entendre les corrents més experimentals i espirituals de l’art català del segle XX.