Consulti aquí la llista de preus

Després de 28 anys col·laborant amb Galeria SENDA, i en ocasió del Barcelona Gallery Weekend 2020, Peter Halley torna a Barcelona amb l’exposició «New Paintings«, per a presentar les seves noves pintures. En aquesta nova sèrie, les icòniques “cel·les” o “presons” connectades per circuits s’expandeixen per a modelar la forma del llenç. Halley introdueix així una novetat compositiva important en les seves obres – un imaginari creat a principis dels ’80 i que reincideix en la majoria del seu corpus artístic.

Les paletes de colors d’aquesta nova sèrie també manifesten un canvi important. En abundar el groc fluorescent, els violetes i, sobretot, els roses (clars, càlids i intensos), les composicions d’Halley es tornen particularment lluminoses. No falta l’ús de diferents capes de preparació per a donar consistència i profunditat a la superfície pictòrica, així com la utilització del “Roll-A-Tex”, pintura comercial grumosa, molt popular en els anys 70 i 80 per a la decoració de la llar, la qual ha acompanyat a l’artista durant dècades. Amb aquesta, Halley crea contrastos de textures i relleus entre els elements compositius i combina el registre industrial i urbà amb la sensualitat d’una experiència tàctil. 

Peter Halley es va donar a conèixer a mitjans dels anys vuitanta a Nova York com a impulsor del Neo-conceptualisme, corrent que apareix com a reacció al neoimpressionisme i que suposa un ressorgiment de l’abstracció geomètrica. El seu estil reflecteix la idea del llenguatge com a sistema estable i autoreferencial, i critica les reivindicacions transcendentals del minimalisme. A més, la seva obra presenta una influència per la teòrica social de l’Estructuralisme, la qual planteja l’anàlisi dels sistemes socioculturals i dels llenguatges, a partir de configuracions i estructures simbòliques profundes, que condicionen i determinen tot el que ocorre en l’activitat humana. «En la nostra cultura, la geometria se sol considerar un signe del racional. Jo, per algun motiu, considero que és a l’inrevés, que la geometria posseeix una significació primària, més psicològica que intel·lectual», afirma en el seu assaig La Geometria i el Social de 1991. 

Així doncs, les cel·les i els conductes que Peter Halley articula i combina en els seus llenços, no són una simple composició geomètrica abstracta, sinó més aviat una imatge simbòlica dels esquemes socials que ens envolten. D’aquesta manera, el punt d’inflexió en el format que Halley presenta en l’exposició New Paintings en galeria Senda, reflecteix també un gir en la seva anàlisi dels models d’organització i comunicació de les societats contemporànies.

Examinant aquestes noves obres, s’aprecia que aquestes cel·les ja no s’adeqüen a l’estructura del llenç, sinó que – com a metàfora de la societat actual – estableixen una relació diferent amb aquest. Optant per formes lliures i obertes, les cel·les imposen dissenys propis, desafiant l’estructura rectangular i immòbil del llenç tradicional. Les composicions irregulars que resulten d’aquestes cerques formals de Peter Halley, encara que rigorosament equilibrades i harmòniques, semblen descriure els canvis profunds en la societat en l’era digital, així com en el sistema de treball cognitiu. D’aquesta manera, a través d’una metamorfosi interna en el llenguatge visual icònic d’Halley, el discurs pictòric de l’artista estatunidenc es fa ressò del flux d’informació generat per les noves tecnologies, així com dels nous règims de comunicació, habitualment dominats per la generació més jove.

Escritos sobre arte (Senda Assaig, 2020), el volum que es presentarà en el context de l’exposició New Paintings de Peter Halley, és la primera traducció al castellà dels assajos més innovadors i personals escrits per Halley des de 1981 al 2001. Alhora que ofereixen una visió critica dels canvis que afecten l’àmbit de l’art i la cultura en el període de l’anomenada “postmodernitat”, aquests textos ofereixen un acostament diferent a l’experiència de Peter Halley i al seu exquisit treball intel·lectual. 

Peter Halley (Nova York, 1953) és un dels artistes més influents del panorama internacional. Es va donar a conèixer a mitjans dels anys vuitanta com a impulsor de l’anomenat moviment Neo-geo. Utilitza la geometria com a suport fonamental de les seves obres, però sempre insisteix en el seu referent figuratiu: l’espai i el temps de la nostra societat, el seu terreny polític i social, l’ordre tancat en què vivim. Les formes fredes i rectilínies són l’expressió plàstica del nostre complex paisatge urbà: cel•les rectangulars connectades per xarxes de conductes, presons, diagrames, i organismes aïllats. La seva técnica característica Roll-a-Text i l’ús expressiu dels colors es refereix al nostre ambient social, fent associacions amb el Pop Art, un moviment associat amb la economia digital i la cultura de masses.