Yago Hortal planteja a Rigor i Rosa un exercici de síntesi i de confrontació de la semàntica del seu llenguatge i tensiona els fonaments de la seva pintura a través d’una inversió dels conceptes assimilats i d’una renúncia als seus llocs de confort. En un repte introspectiu i mitjançant una reducció formal de mitjans expressius, despulla la seva obra en fons i forma reafirmant així el seu treball.

A través d’una paleta visual dotada d’un gran cromatisme amb ús de colors fluorescents, Yago Hortal inverteix la dualitat de fons neutre i protagonisme de la pinzellada per a aprofundir en les especificitats de la seva praxis i dotar de valor a tot el quadre. En les il·lusions òptiques cognitives com la Copa de Rubin investigades pel psicòleg Edgar Rubin i desenvolupades per la teoria de la Gestalt, es produeix la percepció multiestable o tendència a saltar endavant i enrere entre dues o més interpretacions, i d’aquesta manera Hortal juga amb l’alternança del protagonisme de fons i figura. Així, emfatitza tota la superfície pictòrica i reivindica l’aportació del fons com a espai positiu a percebre de manera autònoma en igualtat de condicions amb la pinzellada del primer plànol.

Aquestes obres sintètiques es despullen de tot artifici i permeten a l’espectador apreciar amb major nitidesa les enèrgiques pinzellades generades a través de ritmes d’acceleració i pausa que flueixen en la composició a manera d’explosió de color. Així mateix, aquestes pinzellades esdevenen més estilitzades i condueixen el recorregut de la mirada aportant sensació de moviment a la representació. Aquest procés de deconstrucció accentua la traçabilitat del procés creatiu a través de l’evidència de la tècnica utilitzada amb les esquitxades i degotejos de pintura retallats sobre el fons.

D’aquesta manera, les formes s’expandeixen per tota la tela, procés que culmina en l’expansió de la pintura més enllà dels límits del llenç en alguna de les obres, dotant als artefactes d’un marcat caràcter escultòric. En un nou impuls, Yago Hortal empra sovint políptics de diferents mesures i disposicions que irrompen a l’espai arquitectònic agregant el buit en el qual es reflecteixen i es fusionen els colors com a superfície pictòrica a aprehènder.