Des de 1983, l’obra de Stephan Balkenhol s’ha caracteritzat per la seva perseverança en la reintroducció de l’escultura figurativa en l’escena artística contemporània. El posicionament de l’artista davant les imperants tendències de l’època s’articula a través d’una técnica molt personal. Balkenhol talla fustes toves d’àlber o d’obeche, materials que romanen clarament visibles en l’obra a través de marques de cisell, esquerdes o nusos en la fusta. El procés de treball deixa petjades a través de desbastaments o estelles que contrasten amb zones polides. En la majoria de les escultures utilitza un únic bloc de fusta que policroma per delimitar les vestidures i al que afegeix un pedestal, en escultures tipus totem que recorden a l’art popular i remeten a les tècniques de talla medievals.

La seva destresa en la talla es combina amb una continuada recerca del rol de l’escultura en la creació artística. La figura humana constitueix habitualment l’eix conductor del seu treball; els seus personatges generalment homes i dones anònims de rostres sense expressió freqüenment es deixen veure dempeus i vestits de forma corrent. Les seves postures i aparença són trivials, també misterioses. No hi ha expressió identificable en els seus rostres, resistint d’aquesta manera tota interpretació narrativa, però si una constatable presència. Elements en aparença tan capritxosos com la posició de les mans o la inclinació del cap es converteixen en claus ocultes que ens suggereixen la relació d’aquestes figures entre si i amb nosaltres i que aprofundeixen el vincle entre les figures mateixes i els espais o ubicacions que ocupen.

Balkenhol força amb el seu treball un intercanvi amb l’espectador, al que submergeix en un profund clima de complicitat. L’artista a més subratlla, com a part del seu compromís amb allò contemporani, la diferència entre l’escala escultòrica com a escala ideal i l’escala humana com a patró real. Balkenhol afirma, convidant-nos a desxifrar: “Les meves escultures no expliquen històries. En elles hi ha quelcom secret. No em correspon a mi revelar-ho, sinó a l’espectador descobrir-ho.”