Un club que aglutina un cos social anul\u00b7lant qualsevol difer\u00e8ncia entre les seves parts, una samarreta que es fa servir com a bandera d\u2019identitat i armadura de combat, un color que pot determinar per endavant el dest\u00ed victori\u00f3s o ven\u00e7ut d\u2019una fam\u00edlia i les generacions futures, un escut que apel\u00b7la a un llegat per adopci\u00f3, un estadi que es converteix en llar compartida, un jugador estrella sobre qui es projecten els anhels de transcend\u00e8ncia i les frustracions dels somnis denegats.<\/p>\n\n\n\n
Com passa dins d\u2019altres ritus de comuni\u00f3 social, com la pol\u00edtica o la religi\u00f3, el futbol \u00e9s un dels pocs fen\u00f2mens de les societats contempor\u00e0nies que aconsegueixen elevar les passions al grau del fanatisme. Els seus protagonistes esdevenen projeccions reificades pel p\u00fablic i s\u00f3n redu\u00efts a meres imatges idealitzades, despersonalitzades i extretes dels seus propis cossos per convertir-los en imatges immaterials que serveixen de vehicles a la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva. En la l\u00f2gica de la celebritat de la societat espectacular, el jugador \u00e9s ara m\u00e9s que un atleta \u2013i l\u2019equip m\u00e9s que un club\u2013 que cobra la funci\u00f3 de representar els desitjos de ser lloat com a de\u00eftat o injuriat com a boc expiatori, depenent dels vaivens de l\u2019humor del p\u00fablic o el resultat de la compet\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
A \u2018Disolvencia\u2019, Claudio Correa presenta una s\u00e8rie d\u2019obres que apel\u00b7len amb un gest ir\u00f2nic a la relaci\u00f3 que es teixeix entre l\u2019\u00e8xtasi esportiu, la reducci\u00f3 de la celebritat a la seva imatge idealitzada i la cr\u00edtica de la cultura de masses a la nostra societat contempor\u00e0nia. Pastilles efervescents sobre les quals han estat gravades les cares d\u2019ic\u00f2nics personatges del futbol \u2013llegendes com Lionel Messi, Diego Armando Maradona, Gerard Piqu\u00e9 o Cristiano Ronaldo\u2013 es dissolen en aigua i simulen el so emanat pel frenes\u00ed del p\u00fablic que crida a l\u2019un\u00edson un gol o la vict\u00f2ria del seu equip per anar-se fonent lentament amb el tot. Aquestes pastilles s\u00f3n contrastades per una medalla de la deessa alada de la vict\u00f2ria Nik\u00e9 que fa ress\u00f2 a les condecoracions militars inscrites amb la llegenda de \u201cMisi\u00f3n Cumplida\u201d que van ser lliurades durant la dictadura xilena a civils i militars com a reconeixement per realitzar \u201cserveis distingits\u201d . En aquest cas, la medalla premia els esportistes elegits per la seva capacitat per mantenir aquesta figura idealitzada a cada moment del seu moviment davant l\u2019\u00e0cida mirada de l\u2019espectador escrupol\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n
Amb un to humor\u00edstic incisiu, Correa estableix aix\u00ed una cr\u00edtica sobre els dinamismes d\u2019identificaci\u00f3 i comuni\u00f3 multitudin\u00e0ria que emergeixen a les nostres societats davant dels mecanismes de desactivaci\u00f3 de les masses, com la virtualitzaci\u00f3 de les relacions socials en la nostra condici\u00f3 pand\u00e8mica actual.<\/p>\n\n\n\n