Els artistes participants s\u00f3n Donny Ahumada, Salua Arconada, Adri\u00e0 Gamero Casellas, Oscar Gart\u00edn, Felipe Garc\u00eda Salazar, Andria Nicolaou, Romina Pezzia, Sergio Quiroga, Gabriel Tondreau i Ying Ye. El t\u00edtol de l\u2019exposici\u00f3 fa refer\u00e8ncia al fet adequar-se a unes condicions adverses, aix\u00ed com al de crear una s\u00e8rie de peces en un determinat per\u00edode de temps que darrerament ha provocat moments d\u2019incertesa i preocupaci\u00f3. Cal valorar la diversitat de les seves propostes, principalment pels seus \u201cprocessos d\u2019exploraci\u00f3 de la nostra quotidianitat i entorn amb una mirada cr\u00edtica del m\u00f3n\u201d.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/galeriasenda.com\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/1-donny-ahumada-el-macba-como-centro-de-reunion-2021-el_temps_de_les_arts-768x1024.jpg\")
La primera obra que trobem \u00e9s la del xil\u00e8 Donny Ahumada (Santiago,1986), titulada El MACBA como centro de reuni\u00f3n<\/em> (2021). Es tracta d\u2019un llibre d\u2019artista que es desplega. Forma part del projecte Tres ejercicios de espacio. Miradas a los espacios de reuni\u00f3n.<\/em> Aquest llibre recull a mode de s\u00edntesi diferents formes d\u2019observar l\u2019espai del MACBA, des d\u2019una visi\u00f3 tridimensional com \u00e9s el propi espai, els objectes i l\u2019empremta. El burgal\u00e8s Salua Arconada, amb l\u2019escultura de ferro, zinc i acer Llegandum<\/em>, s\u2019endinsa en un terreny quasib\u00e9 metaf\u00edsic, ja que es basa en el terme \u201carribar\u201d que ell denomina \u201cllegandum\u201d, gerundi de \u201cllegar\u201d. Segons el f\u00edsic alemany, el Premi Nobel Werner Heisenberg, conegut principalment pels seus treballs de mec\u00e0nica qu\u00e0ntica, \u201cla relaci\u00f3 d\u2019indeterminaci\u00f3 estableix la impossibilitat de qu\u00e8 determinats parells de magnituds f\u00edsiques observables d\u2019un objecte donat siguin conegudes amb precisi\u00f3 arbitraria\u201d. Per aix\u00f2 l\u2019artista cerca unes determinades posicions, on s\u2019aprecia perfectament la idea de moviment a trav\u00e9s d\u2019unes formes en ziga-zaga.<\/p>\n\n\n\n Adri\u00e0 Gamero (Olot, 1988) exposa un dibuix fet amb un llapis mec\u00e0nic sobre paper mil\u00b7limetrat titulat La foto (WhatsApp Imatge 2019-02-07 at 15.14.18) <\/em>(2021), on indaga en les imatges digitals procedents de \u201cl\u2019esfera virtual\u201d, o el que \u00e9s el mateix, dibuixa -com si fos una imatge anal\u00f2gica- el que veu en una pantalla per despr\u00e9s traslladar-ho damunt d\u2019una superf\u00edcie plana, com \u00e9s el paper mil\u00b7limetrat, que encara accentua m\u00e9s la idea de recuperaci\u00f3 o transformaci\u00f3 de la realitat, o m\u00e9s ben dit la \u201chiperrealitat\u201d tal com la defineix el soci\u00f2leg franc\u00e8s Jean Baudrillard. Un altre giron\u00ed, Oscar Gart\u00edn (Roses, 1982), exhibeix dues peces, M1 <\/em>i M2<\/em> (2021), en les que utilitza un material no gaire freq\u00fcent com \u00e9s el teixit. En aquest cas es tracta d\u2019una manta, damunt d\u2019una estructura de fusta, on s\u2019aprecia n\u00edtidament el concepte de ple i buit, on dotze rectangles condicionen l\u2019espai que l\u2019artista modifica gr\u00e0cies a \u201cuna s\u00e8rie d\u2019accions on emergeixen les diferents \u00e0rees i categories abstractes que prevalen en el proc\u00e9s creatiu de l\u2019obra\u201d.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n El colombi\u00e0 Felipe Garc\u00eda Salazar (Bogot\u00e0, 1986) presenta un grup d\u2019escultures de petit format, de ferro, ma\u00f3 i pintura, que ha titulat Manifiesto y ruina <\/em>(2021) amb materials recuperats pel propi artista provinents d\u2019algun enderroc d\u2019un edifici de Barcelona, i que en exposar-los cobren una nova vida, ja que fora del seu context original l\u2019espectador no pot saber la seva proced\u00e8ncia. Per\u00f2 una cosa \u00e9s segura: tenen un passat, i aquest passat ens fa q\u00fcestionar moltes coses. Andria Nicolaou (Lemesos, Xipre, 1992), presenta el v\u00eddeo Estudios de luz: registros lum\u00ednicos<\/em> (2021), que t\u00e9 una durada de quasib\u00e9 3 minuts i potser sigui la peca m\u00e9s conceptual de totes les que s\u2019exhibeixen. Nom\u00e9s veiem un espai buit, ja que la pantalla est\u00e0 permanentment en blanc. Segons Nicolaou es tracta de \u201cdonar valor a all\u00f2 invisible, a all\u00f2 imperceptible, mitjan\u00e7ant la llum natural\u201d.<\/p>\n\n\n\n La peruana Romina Pezzia (Lima, 1988) exposa Las paredes hablan<\/em> (2021). Es tracta d\u2019una instal\u00b7laci\u00f3 situada a la paret a mode de pl\u00e0nol, on l\u2019artista ha brodat a m\u00e0 una s\u00e8rie de l\u00ednies damunt d\u2019una tela (en lloc de paper) d\u2019organd\u00ed blanc. La idea inicial \u00e9s la de representar un habitatge -en aquest cas s\u00f3n quatre pl\u00e0nols superposats- amb les diferents estances que el composen, interrelacionant-les. A cadascun d\u2019aquests espais els hi ha posat un nom que fa refer\u00e8ncia a algun aspecte vivencial, que representen \u201crecords de situacions i elements comuns a totes les cases que, en sostenir-les amb una agulla permet que es moguin de lloc i fer viatges en el temps\u201d. L\u2019altre artista colombi\u00e0 que mostra la seva obra a Lab 36, \u00e9s Sergio Quiroga (Bogot\u00e0, 1993) amb la pe\u00e7a Errante, cansado, <\/em>realitzada en t\u00e8cnica mixta, on es veu un gos en diferents posicions i on tamb\u00e9 apareix un rostre femen\u00ed amb els ulls tancats, com si estigu\u00e9s dormint. L\u2019artista fa al\u00b7lusi\u00f3 a \u201cuna infinitat de possibilitats que s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019adoptar diversos formats (llenguatges) depenent del context\u201d.<\/p>\n\n\n\n Gabriel Tondreau (Santiago de Xile, 1989) amb l\u2019oli sobre tela Sin titulo <\/em>(2020-2021) i les fotografies Serie pareidolia Trash an\u00e1logas <\/em>(2021), mostra una part del seu projecte Pareidolia Trash. La pareidolia \u00e9s un fenomen psicol\u00f2gic i la paraula \u201ctrash\u201d significa escombraries. Per aix\u00f2 Tondreau veu en aquest projecte una mena de trobada \u201cfortu\u00efta amb un fragment de la realitat que representa una nova oportunitat\u201d, reflexionant sobre diversos aspectes relacionats amb un creuament ordenat. Finalment, el xin\u00e9s Ying Ye (Fujian, 1992) mostra un v\u00eddeo de 2 minuts titulat That period of time <\/em>(2021), on s\u2019observa una s\u00e8rie de moviments repetitius, ja que dins d\u2019un recipient de vidre Ying Ye, \u201cvaig gravar la meva lluita i la vaig congelar\u201d. Fa menci\u00f3 a la seva experi\u00e8ncia del confinament on el concepte espai-temps es dilueix, convertint-se en un no res.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/galeriasenda.com\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/2-salua-arconada-llegandum-2021-el_temps_de_les_arts-1024x768-1.jpg\")