L\u2019artista es troba presentant en el context de la XIII edici\u00f3 de la Biennal de l\u2019Habana, Cuba, la magn\u00edfica instal\u00b7laci\u00f3 intitulada \u201cMec\u00e0nica natural\u201d (del 12 d\u2019Abril al 12 de Maig).<\/p>\n
Glenda Le\u00f3n converteix petits detalls en preguntes radicals sobre les nostres exist\u00e8ncies. El seu treball fa al\u00b7lusi\u00f3 a les qualitats sensibles de la vida humana mitjan\u00e7ant un enfocament en coses que, en aparen\u00e7a, manquen d\u2019import\u00e0ncia i que ella transforma en potents caixes de resson\u00e0ncia dels problemes del nostre temps. A trav\u00e9s de met\u00e0fores sensorials, l\u2019artista obre esquerdes d\u2019empatia envers la nostra experi\u00e8ncia quotidiana i analitza les relacions entre el cosmos i els \u00e9ssers vius.<\/p>\n
Mec\u00e0nica Natural es una clara expressi\u00f3 de la estrat\u00e8gia art\u00edstica per antonom\u00e0sia de Glenda, ja que representa una visi\u00f3 transcendental en objectes aparentment insignificants. En la instal\u00b7laci\u00f3, els arbres apareixen com troballes familiars que tornen una i una altra vegada en l\u2019espai. Aquesta familiaritat fa que la obra sembli oberta a una lectura immediata, nom\u00e9s per revelar despr\u00e9s un suggeridor laberint de referencies creuades. Fent un examen m\u00e9s exhaustiu, resulta clar que no contemplem sempre el mateix arbre. Aquest s\u00edmbol ancestral de la vida ecol\u00f2gica es desdoblega en una dualitat desconcertant i es tan v\u00edctima com botx\u00ed. Veiem u destruint un autom\u00f2bil de dimensions reals , mentre que d\u2019altres, estesos, serveixen com a autopista silenciosa per una infinitat de vehicles en miniatura.<\/p>\n
A mesura que els nostres sentits s\u2019internen en aquest enigma apocal\u00edptic, adquirim consciencia de la mec\u00e0nica que regeix la nostra comprensi\u00f3. Al alternar entre la macro i la microescala, l\u2019artista introdueix una anomalia a les nostres expectatives, la qual ens permet observar les formes preconstruides de la interpretaci\u00f3 que dirigeix el nostre pensament.<\/p>\n
Aqu\u00ed queda exposada la tensi\u00f3 entre la potencia dels fen\u00f2mens naturals \u2014per exemple, els huracans, tant coneguts a Cuba\u2014 i la idea de la naturalesa constru\u00efda pels humans. Aquest desacord, inherent al t\u00edtol de la instal\u00b7laci\u00f3, obre una ferida: si la mec\u00e0nica es una expressi\u00f3 de la inventiva i la consequencialitat humanes,<\/p>\n
Com pot coexistir amb la naturalesa i la seva suposada impredictibilitat? Son les nostres epistemologies de la naturalesa les adequades per establir una relaci\u00f3 ben articulada amb ella?<\/p>\n
Els arbres morts al centre de la instal\u00b7laci\u00f3 atrauen la nostra mirada i la guien al llarg de les magn\u00edfiques corbes. Durant aquest proc\u00e9s sorgeixen m\u00e9s preguntes: A on van els autom\u00f2bils de joguina que, com a formigues sotmeses, avancen de manera ordenada cap al buit? Es aquesta la mateixa direcci\u00f3 en la qual nosaltres, com a societat humana, ens estem precipitant?<\/p>\n
Les formigues prosperen en comunitats eusocials amb normes col\u00b7lectives que defineixen les seves relacions amb altres \u00e9ssers vius. Al aprendre com existir de manera profitosa amb el seu entorn, desenvolupen col\u00b7laboracions vitals amb altres formes de vida. La base essencial d\u2019aix\u00f2 es que les comunitats ind\u00edgenes andines cultiven com a vincle, es a dir, la consciencia de que tots els \u00e9ssers vius estan interconnectats, de que el benestar d\u2019un est\u00e0 intr\u00ednsecament relacionat amb el benestar dels altres. Es tracta d\u2019una forma d\u2019empatia ecol\u00f2gica primordial per tots els sistemes biol\u00f2gics.<\/p>\n
Mec\u00e0nica Natural constitueix un recordatori de dita interconnexi\u00f3, la qual, a la vegada, es fonamental en tot treball de Glenda Le\u00f3n. Aquesta interacci\u00f3 es manifesta en obres com \u201cCada Respiro\u201d (2003), una pe\u00e7a de video a la qual el subtil i simple acte de respirar posa en sincronia a l\u2019artista i al espectador amb l\u2019univers, o \u201cLas Formas del Instante\u201d (2001), una s\u00e8rie fotogr\u00e0fica en la qual unes barres de sab\u00f3, gastades i imperfectes es lleven com a fr\u00e0gils monuments als ef\u00edmers moments de la vida quotidiana.<\/p>\n
A m\u00e9s de parlar d\u2019ecologia planet\u00e0ria, Mec\u00e0nica Natural tamb\u00e9 articula una relaci\u00f3 in situ amb l\u2019espai en el qual es presenta, evocant la hist\u00f2ria de la Nave L\u00ednea y 18, una estaci\u00f3 de tramvia que cau en des\u00fas degut a la primacia del transport en autom\u00f2bil i autob\u00fas. Per \u00faltim, la instal\u00b7laci\u00f3 materialitza la l\u00f2gica de la explotaci\u00f3 ecol\u00f2gica arrelada al mateix centre de les nostres societats dominades pel neoliberalisme petroler. Tenim davant nosaltres el desastre. Per\u00f2 \u00e9s, simplement el reflex de la nostra concepci\u00f3 imperfecta de la naturalesa.<\/p>\n
<\/p>\n
Ilaria Conti<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019artista es troba presentant en el context de la XIII edici\u00f3 de la Biennal de l\u2019Habana, Cuba, la magn\u00edfica instal\u00b7laci\u00f3 intitulada \u201cMec\u00e0nica natural\u201d (del 12 d\u2019Abril al 12 de Maig). Glenda Le\u00f3n converteix petits detalls en preguntes radicals sobre les nostres exist\u00e8ncies. El seu treball fa al\u00b7lusi\u00f3 a les qualitats sensibles de la vida humana […]<\/p>\n","protected":false},"author":148,"featured_media":22587,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-22601","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artista"],"acf":[],"yoast_head":"\n