<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Els diaris de l\u2019artista permeten accedir a la intensitat d\u2019aquesta experi\u00e8ncia. En ells, el Brasil apareix com un espai que altera profundament la seva manera de percebre: \u00abL\u2019home del Brasil es troba m\u00e9s pr\u00f2xim a la natura que l\u2019europeu, format a base de llibres, de conceptes\u2026\u00bb<\/strong> (Pon\u00e7, diari, c. anys 50). Aquesta observaci\u00f3 introdueix una tensi\u00f3 persistent entre una cultura estructurada des del conceptual i una relaci\u00f3 m\u00e9s immediata amb all\u00f2 sensible, que travessa la seva producci\u00f3 i redefineix la seva aproximaci\u00f3 a la forma.<\/p>\n\n\n\n Durant aquests anys, la imatge es despla\u00e7a cap a un estat d\u2019obertura, on l\u2019estabilitat dona pas a una organitzaci\u00f3 basada en relacions internes, ritmes i densitats. A les obres de la s\u00e8rie Suite Pres\u00e8ncia<\/em>, aquesta condici\u00f3 es fa especialment evident: la superf\u00edcie s\u2019activa a trav\u00e9s de la repetici\u00f3, l\u2019acumulaci\u00f3 i la construcci\u00f3 de patrons que generen una vibraci\u00f3 sostinguda. Cercles conc\u00e8ntrics, trames de punts i estructures modulars operen com a dispositius perceptius que condueixen la mirada cap a un estat d\u2019atenci\u00f3 expandida.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Per la seva banda, Suite Meses<\/em> introdueix una modulaci\u00f3 diferent d\u2019aquesta l\u00f2gica, en qu\u00e8 el temps emergeix com a estructura subjacent de la imatge. Les composicions s\u2019organitzen en seq\u00fc\u00e8ncies que suggereixen cicles, variacions i recurr\u00e8ncies, activant una lectura basada en la durada. La repetici\u00f3 s\u2019articula aqu\u00ed amb la difer\u00e8ncia, i cada variaci\u00f3 introdueix un despla\u00e7ament subtil. La imatge esdev\u00e9 aix\u00ed un sistema que es desplega en intervals, estructurat pel ritme al llarg del temps.<\/p>\n\n\n\n L\u2019afirmaci\u00f3 de Margaret dos Santos \u2014\u00abl\u2019obra d\u2019aquest per\u00edode no busca estabilitzar la imatge, sin\u00f3 intensificar-ne la vibraci\u00f3\u00bb \u2014 troba en ambdues s\u00e8ries una expressi\u00f3 complement\u00e0ria: mentre Suite Pres\u00e8ncia<\/em> concentra la vibraci\u00f3 en la superf\u00edcie, Suite Meses<\/em> l\u2019expandeix cap a una dimensi\u00f3 temporal.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Aquesta transformaci\u00f3 es vincula tamb\u00e9 amb una dimensi\u00f3 espiritual que adquireix major complexitat durant la seva estada al Brasil, especialment en relaci\u00f3 amb el seu inter\u00e8s per la tradici\u00f3 jueva. La imatge comen\u00e7a a operar com un llindar, un espai de mediaci\u00f3 en qu\u00e8 all\u00f2 visible s\u2019articula en relaci\u00f3 amb all\u00f2 que roman latent. En paraules seves: \u00abNo es tracta de pintar el que es veu, sin\u00f3 de fer visible all\u00f2 que insisteix darrere de les coses\u00bb (Pon\u00e7, diari, c. anys 50).<\/p>\n\n\n\n La producci\u00f3 d\u2019aquest per\u00edode se situa aix\u00ed en un punt de m\u00e0xima obertura, marcada tant per una intensa activitat com per episodis de destrucci\u00f3 d\u2019obra. Les peces reunides en aquesta exposici\u00f3 adquireixen una rellev\u00e0ncia particular, ja que han rom\u00e0s durant d\u00e8cades en col\u00b7leccions privades, fora del circuit p\u00fablic, i permeten avui accedir a una dimensi\u00f3 menys visible per\u00f2 essencial dins del desenvolupament de Joan Pon\u00e7.<\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, les seves pr\u00f2pies paraules ofereixen una aproximaci\u00f3 especialment reveladora a la consci\u00e8ncia que travessa aquest per\u00edode:<\/p>\n\n\n\n \u00abSom ones en un mar, el meu atelier \u00e9s un navili. Flota, flota sobre aquest mar d\u2019\u00e0nimes que s\u2019agiten constantment, que es fonen, es destrueixen, es comprenen i s\u2019ignoren, volen romandre, per\u00f2 nom\u00e9s el mar roman (\u2026) Abans vivia a la superf\u00edcie, per\u00f2 s\u00e9 ara que all\u00f2 que sost\u00e9 el meu navili no \u00e9s el que es veu sin\u00f3 el que existeix (\u2026) no \u00e9s Res i ho \u00e9s tot (\u2026) Quan la meva br\u00faixola es desorienta, vents em condueixen. Recordo de quin port vaig sortir, un com tots els ports. S\u00e9 que he d\u2019arribar i lliurar el navili; quan, ho ignoro. Un dia sabr\u00e9 que ho he de lliurar tot. La meva missi\u00f3 haur\u00e0 estat realitzada, el navili \u00e9s fr\u00e0gil, el mar immens, espero no desapar\u00e8ixer-hi (\u2026) El meu navili \u00e9s nou, no he de pensar en el seu final sin\u00f3 en la seva ruta cap al nord, sempre cap al Nord.\u00bb (Pon\u00e7, 2009, p. 41)<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/galeriasenda.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/joan-ponc-1024x767.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/galeriasenda.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/PONC34-1-730x1024.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/galeriasenda.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/PONC46-2-736x1024.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/galeriasenda.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/PONC41-1-1024x731.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/galeriasenda.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/PONC52-1-1024x739.jpg\")